Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça de la República, situada davant de l'església de Sant Pere, amb nou magnífics plataners, abraça també l'edifici més antic de Prada i el de l'ajuntament, tot plegat presidit pel monumental campanar de l'església de Sant Pere, del segle XII i de 30 metres d'altura. Situats en qualsevol punt de la plaça podem llegir un poema d'Alexandre Plana el 6 de novembre de 1939 ja en ple exili i d'una elegia al Conflent de Rosa Leveroni.
Autor:
Alexandre Plana i Santaló
Obra: Poemes , 1945
Pàgines: 107-108
Obra: Poemes , 1945
Pàgines: 107-108
Cançó a la vila de Prades
Bon matí, vila de Prades,
bon matí.
El sol toca les teulades
vermelles, color de vi.
Punxava el cant de la merla
el silenci com un tel,
i d'un crit de llum s'esberla
la boira que omplia el cel.
Les finestres mig badades
la joia ha vingut a obrir.
Bon matí, vila de Prades,
bon matí.
Arbres clars de la ribera,
no sentiu
la música cançonera
entre els còdols blancs del riu?
L'aigua de la Tet lliscava
sota l'arcada del pont,
aigua verda i claror blava.
I els meus pensaments, on són?
També llisquen al darrera
del corrent,
arbres clars de la ribera,
amb boires d'enyorament.
Enllà de la serralada
bé hi escau
l'altra plana enlluernada,
com aquesta, del cel blau.
Ai, plana de l'Empordà,
vent i llum de les muntanyes,
no ens afanyes
si som ara en aquest pla,
amb les tanques de xiprer
i prats verds i núvols blancs
i la tremolor que ve
de les fulles deis pollancs.
Sota el buf de les ventades
res més no sabríem dir :
Bon matí, vila de Prades,
bon matí.
La plana de l'Empordà
és tocada d'aquest vent,
que du enllà
tonades d'enyorament.
Bon matí, vila de Prades,
bé t'escau
sota el fil de les teulades
despertar-te en el cel blau.
Pels turons de terra ombrosa
que et volten de verd i gris,
pel primer cant de l'alosa
en l'horitzó espurnadís,
per l'olor de fenc que arriba
dels carros de la tardor,
i el desig de llum que tiba
entre els arbres la claror,
per les aigües regalades
que ens fas beure a mig camí,
bon matí, vila de Prades,
bon matí.
Prades, 6 de novembre de 1939
Autor:
Rosa Leveroni i Valls
Obra: Obra poètica completa , 2016
Pàgines: 88-89
Obra: Obra poètica completa , 2016
Pàgines: 88-89
Elegia del Conflent
Torna l'enyorament d'aquella terra
de pomeres i prats,
oliveres al flanc de blanes comes
i d'altes claredats
en la blancor del cim. La cançó dolça
del curs lent de la Tet
i l'argentina veu de la campana
venint de Codalet...
Oh terra de Conflent, com vares prendre'm!
D'un meu amor bressol,
fet del perfum tenaç dels teus camps pulcres
i del benigne sol
que savi va pintant les teves gràcies
amb un pinzell tan fi.
Fet de cançó de riu i d'hores calmes
per un ample camí...
Torna l'enyorament... Amb passa lenta
m'endinso pel record
tan dolç i tan punyent com una rosa
que em reposés al cor.
I veig a dintre meu altra vegada
aquell rostre estimat,
i et veig a tu, país, com un bell somni
perdut en ser abastat.
Altres indrets de Prada:
Indrets