Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La sala Daurada, situada a la torre de l'homenatge, té el sostre està cobert per una volta de creueria dividida en tretze espais per a les seves nervadures i en quatre llunetes. Aquest sostre es va ornamentar amb pintura mural entre els anys 1613 i 1623 per ordre del comte Jeroni Roís de Corella. Els espais centrals estan pintats amb símbols heràldics dels Corella i dels nous reis de Navarra, amb els quals es creien emparentats els comtes de Cocentaina. Aquests símbols es representen amb l'escut primitiu de la família adaptat a les armes reials d'Aragó. En les quatre llunetes (els espais entre el mur i el començament de la volta) hi ha escenes en què es lloa el coratge dels avantpassats de la família Corella, en què apareix, entre d'altres, el primer comte Roís de Corella en la lluita del Vaticà contra els turcs, l'ajuda donada per aquest primer comte a Alfons IV o el setge de Jaume I a la ciutat de València. Hi podem llegir o escoltar cantada per Raimon "La balada de la garsa i l'esmerla".
La balada de la garsa i l'esmerla
Amb los peus verds i los ulls i celles negres,
pennatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
amb un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il·lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, amb dolça veu, per art ben acordada,
cant i tenor, cantaven tal balada:
«Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
amb los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
i no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.»
Altres indrets de Cocentaina: