Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El constructor d'aquest alcàsser va ser l'almogàver i almirall Roger de Llúria, primer senyor de Cocentaina va ser edificat aprofitant les restes d'una fortalesa àrab del segle XII. La família Corella adquirí el comtat, el 1488, i començà la reforma i ampliació del palau medieval. Entre els segles XVI i XVII, es transforma el palau amb formes renaixentistes. L'any 1654, els comtes funden un convent de monges al recinte del palau amb la finalitat de dedicar-se al culte de la Mare de Déu del Miracle, patrona de Cocentaina. Se cedeix una ala del palau a les clarisses i es construeix el monestir adossat, que s'acaba cap al 1670. L'església del convent és barroca. Actualment, conté, entre d'altres, la biblioteca municipal, una seu universitària de la Universitat d'Alacant, el convent de monges clarisses i diverses seus de grups i organitzacions culturals. El seu ampli pati d'armes és lloc habitual de concerts i espectacles d'estiu i hi podrem llegir un fragment d'una rondalla d'Enric Valor.
En aquella noble població del peu de la Mariola, fa més de cent anys vivia un bon home a qui deien "l'albarder", perquè tenia per ofici de fer albardes, sàries, arganells i altres arreus per a les cavalleries. La seua fama d'albarder dels millors s'havia estés per la Plana de Cocentaina, per les Valls de Travadell i Perputxent i Seta i arribava ja a la serra de Penàguila.
Encara que era molt honrat i feiner i que tenia bon partit entre les dones -puix ell no era mal forjat, sinó prim i alt i simpaticot de cara-, no en trobava cap bona per a casar-se amb ell, perquè tenia la mania de les forasteres i no li feien goig les "socarrades", per més que tenen renom de ser de les més garrides del regne de València. Ell era d'aqueixos que creuen que el sant de més lluny fa més miracles.
Altres indrets de Cocentaina: