Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
De l'església romànica de Sant Esteve, que data dels segles XI-XII, destaca el campanar, la pica baptismal i l'absis. La Torre dels Barons de Prullans, seu de la baronia, al llarg dels anys, ha estat ocupada per diferents llinatges (Prullans, Descatllar, Cadell, Linyau i Escrivà de Romaní). Tot que avui està en mans privades, com que està unida a l'església es pot veure des de l'exterior. En destaquem el gran terrat que dóna sobre la plaça Major i la finestra reixada de la presó. A la plaça Major, davant l'església o a la font Fresca podem llegir el poema que Salvador Capdevila va dedicar al poble.
Prullans
Amb quin delit del bosc he davallat,
per escalar la testa del serrat
que en sa figura mònstrua i ferotge,
els camperols hi tenen el rellotge.
Puix que el forat del penyal seu, etern
el Sol tant a l'istiu com a l'hivern,
malgrat que el veu des que ix al serrat batre
hi entra a les onze, en fuig a les quatre.
A dalt d'ací he muntat, perquè mos cants
de prop puguis oir-los, oh Prullans,
ensems que arribaran a tes masies,
d'un pobre cantador les alegries
que sent al contemplar la llur bellesa.
Guaitant-te vaig passar-me la infantesa,
poble rialler d'enfront de la Batllia;
mes de mirar-te vaig deixar aquell dia
en què partí per a llunyanes terres;
ai, però trobí a mancar les teves serres
car jo lluny d'elles d'enyorança moro.
Ja que en les llunyanies jo t'enyoro,
avui del meu llaüt polsant les cordes,
vinc a mirar si mes cançons recordes
que del riu Segre a la ribera oposta
el vent portava vers ta immensa costa.
Escolta-les, Prullans, aqueixes cançons mies,
car són el fruit d'aquestes alegries
que em comblen el meu cor, veient-te alegre
que els teus conreus i prades vora el Segre
bo i somrient de fit a fit esguardes.
Al veure aquelles i aquestes tan gallardes
orgull exterioritzes i alegria.
Guaita quins termes, dins a la Batllia
que ufans com llurs planúries te'ls ovira.
Quan d'orient del Sol la immensa pira
n'ix amb sos raigs daurats d'entre les ones,
als cims més enlairats dels que et corones
dóna, aquell que és dels astres el més regi,
dels seus petons primers el privilegi.
Adéu, poble el més bell de la Solana.
Me'n vaig a dalt d'aon vegi a pler la plana.
Si bé amb l'estol de cases m'enamores,
el teu rellotge repicant les hores
em fa adonar de sobte,
que allà un turó m'espera prop d'Olopte.