Pi

Durant l'Edat Mitjana, Pi va ser una senyoria que abastava els nuclis que componen la parròquia de Pi, és a dir, Cortariu, Nèfol i el desaparegut poble de Gallissà. L'advocació de la seva església correspon a Santa Eulàlia. La Festa Major se celebra el darrer diumenge del mes de setembre i la Festa Petita, per la festivitat de Santa Eulàlia, el dia 10 de desembre. Els límits geogràfics del terme són, majoritàriament, donats per accidents geogràfics. Pel sud delimita amb el cim de la serra de Cadí i pel sud amb el riu Segre. A llevant i a ponent s'estenen sengles serres que formen la vall de Pi. Salvador Capdevila que retrata molts del pobles de la Batllia li dedicà un poema que podem llegir a tocar de l'església.