Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A Elx, el segle XVIII, és un moment de grans construccions i de desenvolupament urbà. D'entre les obres que s'hi feren destaca el pont de Santa Teresa que si bé projectat el 1673 no s'acabà fins al 1756. Quan estaven a punt d'acabar-se les obres una crescuda del Vinalopó se'l va endur sencer i es va haver de replantejar completament el traçat. Tindria dos ulls i dos casalicis dedicats un a la Verge de l'Assumpció i l'altre a Sant Agatàngel. També conegut com el pont d'Oriola, va ser clau per a les comunicacions amb la Vega Baixa i el sud peninsular alhora que molts eixans es decidiren a instal·lar-se a l'altra banda del riu i crear el barri del Pla de Sant Josep o de Santa Teresa. Situats al mig del pont serà oportú llegir-hi la descripció que Gaspar Jaén Urban fa de l'inici de la Festa quan era un infant.
La Festa era balls pels carrers i les places del poble, i farolets de paper que s'agitaven en l'aire. I les parets d'algeps de les cases, adornades amb palmes verdes i paper fi de mil colors que formava geometries i figures. La Festa era els nanos í gegants de la Vinguda de la Mare de Déu, al desembre, pel barri de Tripa, a les Portes Encarnades. El tabalet i la dolçaina. La piloteta blanca, de pell i de serradura, que botava i botava, nugada amb una goma al dit.
Era la Festa la tómbola i les barquetes; la fira de Sant Andreu, vora el pont Nou una temporada, més tard al Quartel Vell. La nòria mecànica, carregada amb sacs d'arena. L'ona marina. El tren fantasma. Els cavallets de cartó. I una balena embalsamada que portaren un any i que era enorme i que feia una olor molt roïna, perquè estava pudenta.
Era la Festa els trons i els coets. I la gran palmera de la Mare de Déu. Deien els llibres d'actes que el Consell disposava que els carrers s'havien d'adornar amb lluminàries per a les festes de la Mare de Déu d'Agost, i s'havien de servir refrescs amb el gel que els de l'Alcoià havien guardat des de l'hivern dins dels pous de neu, en l'entranya de la serra; i es corrien bous; i es disparaven focs d'artifici i llums de bengala.
La Festa era la fira de l'Assumpció, l'estrena de la roba, la camisa nova, la fotografia de família que una volta a l'any, per les festes d'agost o pel Diumenge de Rams, ens feia Formigó, el retratista, alt i cepat, amb els cabells rulls, amb aquelles antigues màquines de retratar que duia penjades al coll. I al revers de la foto estampava, amb un segell de cautxú, la data i el dibuix d'un formigó retratista. La Festa era el trage que el xiquet portaria tres o quatre anys seguits, allargant-li les mànigues i els camals dels pantalons a mesura que creixia. Sos pares li compraven un joguet de la fira que posaven al passeig de les Eres de Santa Llúcia o al passeig de l'Estació. Sota la llum d'una sola bombeta que penjava d'un fil hi havia trenets de llanda pintada de colors, carretilles de fusta, balons de goma, monyicots de cartó i de pasta pintada, monyiques de la Xina.
Altres indrets de Elx: