Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Un fragment d'Els països de tallamar, de Joan-Carles Martí i Casanova en què narra els efectes de l'epidèmia de grip de 1918 el podem llegir en aquesta plaça que equidista de quatre punts històricament significatius de la ciutat: la basílica de Santa Maria, el palau Altamira i el nou edifici del Museu Arqueològic i Història d'Elx i el parc municipal amb el palmerar.
En Quito havia arribat a Elx a divuit anys, des de l'Horta d'Alacant, amb la gran epidèmia de grip que fou coneguda al món anglosaxó com la Spanish Flu. Va afectar molts joves i animals, entre ells gossos i gats, a diferència d'altres pandèmies que afectaren més infants i vells. Va ser un any en què caigueren unes quantes germanes de la que seria sa muller. La ciutat i el camp foren molt castigats. El sotssecretari de la Governació a Madrid manà publicar una nota al diari La Vanguardia de Barcelona de 9 d'octubre de 1918: «En Elche, la epidemia reviste gravedad. Hay gran número de afectados», En Quito, el mutxameler, hi tenia un oncle elxà que era soterrador en un any en què hi havia molts clots per cavar en un servei que requeria uns bons braons de reforç. Els més afortunats tenien un nínxol en alt però s'havia de cavar molt i reblir, de terra i calç viva, els cossos que s'apilaven dins les fosses comunes.
Segons la tradició familiar, hi hagué sepelis de dones riques i grasses amb joies, als canells i al coll, perquè la mort no fa mai distincions entre ricalla i pobralla. Endur-se els tresors, allà on no és menester tenir-ne cap, és un costum atàvic del temps en què la humanitat pensava que es podrien lluir al Temps de la Creació. Vint-i-un anys després, l'any 1939, en Quito soterraria na Generosa, la seua dona, la ravalenca flaca de pell blanca, d'ulls vius i blaus. Aquell dia, el cor se li va encongir amb el cruixit que fan els branquillons dels llimoners, escorreguts i sense saba, després d'haver patit una sequera.
Altres indrets de Elx: