Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Parc Municipal ocupa una part del palmerar d'Elx, una gran extensió de palmeres situada dins el nucli urbà de la ciutat. És el més gran d'Europa amb uns 240.000 exemplars i, al món, només el superen els palmerars àrabs. Al País Valencià, l'únic altre palmerar destacable és d'Oriola, però d'unes dimensions més reduïdes. El principal tipus de palmera és la Phoenix dactylifera, duta pels musulmans durant l'ocupació dels moriscos. El 2000, el Palmerar d'Elx fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El palmerar es divideix en nombrosos horts o petits terrenys quadrats o rectangulars, on el centre és reservat per al conreu d'arbres de secà com el magraner, mentre als marges destaquen una fila de palmeres que donen ombra i ajuden a crear microclimes més suaus i humits que beneficien el creixement dels altres arbres, més petits i menys avesats al clima sec i calorós de l'extrem sud d'Europa. El sistema d'aquests horts, situats frec a frec, crea una sèrie de dobles files de palmeres, i fa un efecte de "manta de quadres". Junt amb això, el sistema de rec hi és únic: tradicionalment, es regava a manta, és a dir, inundant l'hort amb l'ajut de sèquies. Es feia així sobretot per la mala qualitat de l'aigua, provinent del riu Vinalopó, que, com que conté molta sal, si romania estàtica, deixava la sal damunt del conreu i el feia malbé. La divisió física entre les palmeres a la perifèria i el conreu d'enmig, facilitada també per solcs i canalització en terra, significa que els llauradors podrien regar-los independentment. Com que les palmeres toleren aigua més salina que altres plantes, els regants reservaven l'aigua més neta per al conreu central. Una anotació de dietari d'Antoni Maria Alcover ens servirà de lectura en qualsevol punt del palmerar juntament amb una opinió socioetnològica de Joan-Carles Martí i Casanova.
Autor:
Antoni Maria Alcover i Sureda
Obra: Dietaris de les eixides , 2002
Pàgines: 108-109
Obra: Dietaris de les eixides , 2002
Pàgines: 108-109
Monóver, 27 d'abril, 1902.
Amic estimat: per un qui no és sortit de Mallorca ni s'és acostat a la regió alicantina i murciana, és difícil formar-se idea de lo que és la ciutat d'Elx. Hi ha que figurar-se una ciutat d'una trentena de mil ànimes, rodada casi per tot de boscs de fassers o palmeres; i n'hi ha mils i milions d'aquelles soques i rames tan pintoresques, tan airoses, tan gallardes, carregades de raïms de dàtils, que l'embatol [ventet fluix i fresc] engronsa suament, siulant entre aquells vols sens fi de branques entretallades, com a cabelleres atabuixades del vent escampant dolces harmonies, acompanyament del cant encisador dels milenars i milenars d'aucells que hi caplleven voletetjant sens mai parar. I per embellir i enriquir més aquella delícia, baix dels fassers està ple de magraners dolços, davall la xalesta verdor dels quals descompareix la terra; de manera que abaix s'estén a immensa catifa de rames de magraner, y amunt, a cinquanta, a setanta i a noranta pams, vola el cobricel de les rames dels fassers i raïms de dàtils brillant damunt el fondo blau del firmament...
Elx és una ciutat plana, d'aspecte modern, de carrers drets i prou amples sense empedregar, que no pateixen de massa nets, d'aceres molt estretes, i que en dies de ploure, com el que jo hi era, no hi ha qui hi vage. Les aceres s'omplen d'un bon sostre de llim, que, si un no hi camina de braó, pega qualque llenegada faresta. Entre acera i acera no hi ha que pensar d'anar-hi: s'hi posa un pam de fang.
Autor:
Joan-Carles Martí i Casanova
Obra: Des del rovellet de l'ou d'Elx , 2011
Pàgines: 119-120
Obra: Des del rovellet de l'ou d'Elx , 2011
Pàgines: 119-120
De nou, el problema que sorgeix és situar Elx dintre l'encaix del País Valencià. Som o no som els elxans habitants d'una de les quatre grans ciutats valencianes? Nosaltres, no hem tingut mai cap vocació de capitalitat més enllà del territori heretat. De fet, no diem sovint Elx a la ciutat on habitem. Això ho fem quan parlem amb la resta del món perquè ens localitzen. Li diem «el poble» a la ciutat i «defora» a les partides rurals. «Te'n vas a defora?», «No m'estime més quedar-me al poble». Crec que amb això queda molt ben definit quin és l'imaginari geogràfic més pròxim.
L'imperi elxà es redueix als 326,5 km2 d'un terme municipal que fou més gran en altres temps. A Santa Pola se la va deixar anar per son compte i raó l'any 1835 pel que fa al nucli urbà però no fou fins 1944 quan cedírem gran part de l'antiga albufera i un tros de Vallverda alhora que la Baia i Asprella deixaven d'arribar a la mar per acabar tot just avall de la vereda de les Cendres amb un plet pendent pel pam amunt, pam avall. Així, tant el Calvari com el cementeri es trobaven en terme municipal elxà. Santa Pola té ara un terme de 38,6 km2. Si hi afegim els 104,5 km2 de Crevillent el Baix Vinalopó té 469,6 km2. Curiosament, aquesta mida coincideix —amb precisió gairebé matemàtica— amb els 468 km2 d'Andorra, amb la diferència que Elx és la capital d'una comarca valenciana de 300.000 habitants mentre Andorra la Vella ho és d'un estat independent de 85.000. No hi afegim ni el turisme ni la població flotant perquè, per l'Aeroport Internacional d'Elx —conegut incomprensiblement com d'Alacant sense ser-ho—, hi van passar 9.382.935 viatgers el 2010.
Altres indrets de Elx:
Indrets