Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La torre del Consell és la construcció municipal més antiga del sud valencià. Es va començar a edificar el 1441, de planta gairebé quadrada, tenia dos cossos i estava integrada en la muralla medieval, de tal manera que la seva part inferior –la porta de Guardamar- servia de pas entre les places de Baix, a extramurs, i de Dalt. Aquesta funció pràctica va adquirir forma artística mitjançant un gran arc gòtic de tres voltes ogivals i dos accessos al costat, generalment tancats, que condueixen a dependències municipals.
Adossada a la torre del Consell, en el costat de ponent, s'alçava la llotja, edificada en maçoneria sobre arcs de picapedrer ogivals. El 1458, Sebastià Alcaràs va convertir el conjunt torre-llotja en un palau renaixentista, gràcies a la prolongació de la sal del Consell sobre la llotja i a l'elevació de la torre, coronada amb una galeria oberta amb arcs de mig punt. El 1645 es produí la darrera i definitiva ampliació amb la construcció de l'ala de llevant, de tal manera que la torre quedà al centre mateix de l'edifici.
La gran porta de fusta de l'ajuntament ens va arribar de Barcelona el 1441 quan la ciutat era sota la seva administració. És la porta a migjorn de l'antiga vila murada. El nom és el de «Porta de Guardamar» perquè mira devers Guardamar a migjorn: castell i vila fundats i repoblats per catalans, el 1271, damunt el cabeçó del Castell i única vila marítima catalana que hi havia entre Alacant i Cartagena durant una gran part de l'Edat Mitjana.
Al Camp d'Elx es parla el millor valencià hereu de la tradició medieval de la Governació d'Oriola per motius diversos. El parlar d'Elx és una projecció contemporània del català que es parlava a Oriola: la nostra capital foral més pròxima. El primer és l'aïllament i l'alta endogàmia interna fins fa una generació. A mitjan segle XX, «anar al poble a fer el recapte» era encara una aventura, d'una hora llarga, per una carretera polsegosa si hi anaves amb el carro tirat per egua o cavall. Si un ja no tenia edat i força, per aparellar bestiar més polit o grandot, es comprava una somera quan no un ase, sempre més amanosos i dòcils. Per aquest motiu, els llauradors benestants tenien «una casa de parar al poble» o es quedaven a casa dels familiars. En casa d'una tia de sa mare va nàixer na Lidia el 1961 al carrer Velázquez, prop al barri de les Potades, al cornellal del rovellet de l'ou, perquè les llauradores que podien anaven al poble a parir no fos hi hagués alteració. Pel que fa a les que es quedaven defora algunes morien de part abans no arribés el metge en cabriol si el xiquet arribava de cul o si hi havia un malpart.
El segon motiu del conservadorisme lingüístic dels llauradors elxans és que la població descendeix —molt majoritàriament— dels repobladors catalans medievals amb una gran abundància de cognoms catalans. La quarantena de cognoms més estesos, entre els llauradors, són d'origen català en un 90%.
Altres indrets de Elx: