Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'existència d'aquesta ermita està documentada des del segle xviii, però informacions anteriors esmenten una "torre enderrocada" que deuria formar part de l'estructura defensiva de l'antic castell i que va ser aprofitada com a campanar en construir la capella. Està bastida directament sobre la roca, té planta oval i és coronada amb una espadanya. La capella té una sola nau coberta amb volta de canó i capçada amb un absis recte. Hi ha adossada la casa on vivien els ermitans, el primer dels quals està documentat des del 1739. L'indret, amb les escasses ruïnes de l'antic castell al costat, té un gran encís paisatgístic, amb unes magnífiques vistes que abasten una bona part de la comarca. Un text de Josep Rius i un poema de Joan Perucho cantant al mar que divisarem al lluny poden ser llegits en aquest lloc.
La forta ascensió a l'ermita de Sant Antoni, un dels signes més destacats d'orientació de la nostra comarca, ens permet comprovar l'amor dels fills d'Albinyana per la terra del seu terme i 1'aprofitament que d'ella fa per la vinya, el conreu més feixuc i laboriós del Baix Penedès; doncs fins als mateixos peus del petit i enlairat temple, les vinyes clapegen de verdor els bancals esglaonats que segueixen les dues fondalades, que, des del mateix cim de la muntanya, van davallant fins arribar al pla. Tots aquests bancals són obra dels margetaires, un ofici d'artesania, avui desaparegut. Al seu treball de bella i forta arquitectura &ndashen pedra seca&ndash, una arquitectura a l'aire lliure que ha perdurat a través dels segles, i que avui costaria més diners realitzar-la que el valor de les mateixes terres, ha fet possible el conreu de les feixes, les quals admirades des del pla semblen talment amples inicis de torres de Babel que volen arribar al cel amb les ofrenes que tant plaïen al déu Baco i a Noè, el de l'arca diluviana. Des del petit parapet que delimita la plaça ermitana, és un festiu i agradable sentiment el que emplena el nostre cor enamorat de les terres i dels pobles de la plana, la visió panoràmica dels quals d'una manera impensada i pacífica s'apodera de la nostra atenció i de la nostra voluntat.
Aigua marina
Sobtadament, el mar.
Ultrapassats paisatges,
silencis, tactes lleus.
Una flor submergida
al fons, a penes vista
la duresa d'uns llavis.
Assoleix la ventura
sota tèrbols celatges,
aigua amunt. I llavors,
sense nom que et conjuri,
aquesta pell tan dolça,
com una molsa amarga.
Altres indrets de Albinyana: