Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A la cantonada del carrer Estret amb la Rambla Vidal hi havia una botiga que tenien i hi feien de tot. Va ser magistralment descrita per Gaziel i entre les moltes curiositats la mainada centrava la seva atenció en les sangonelles que, com ancestres dels actuals metereòlegs, predeien el temps que faria.
Per acabar la curta sèrie de botigues immòbils, transmeses de pares a fills per una civilització fonamentalment estàtica, que jo encara vaig fruir en la meva infantesa, només parlaré d'una altra que n'hi havia també a Sant Feliu, i era una barreja, avui increïble, de barber-sagnador-arrencaqueixals-i-herbolari, i encara alguna cosa més, i estava establerta en una cofurna fosca i perfumada. Abans de tombar el cantó del carrer estret on s'obria la seva porta, les aromes que es desprenien d'aquella botiga balsàmica us embolcallaven d'essències silvestres i medicinals. No tenia més que un mig aparador encongit; però s'hi amuntegaven una pila de saquets ventruts, amb herbes remeieres, collides a bosc, que guarien tots els mals de la humanitat senzilla; i enmig hi destacava un enorme bocal de sangoneres vives, que de vegades semblaven a punt d'esclatar, de tan inflades i lluents, i de vegades penjaven de la paret interior del vidre, arrugades i pansides, com pelleringues mortes. Els minyons de la vila passàvem llargues estones contemplant-les; i és per això, segurament, que encara recordo al peu de la lletra el poètic cartell, penjat damunt el bocal, que idealitzava als nostres ulls, misteriosament, les fastigoses bestioles. Deia així:
Cual barómetro animado,
de experimental doctrina
la sanguijuela adivina
de la atmósfera el estado.
El crèdit que tenien a tota la vila, com a instrument meteorològic, aquelles humils xucladores de sang, era tan gran, que si s'espatllava el frare de cartó pintat, que a totes les cases servia d'higròmetre, o el seu pronòstic era massa indecís, perquè no abaixava prou el braç o no acabava de posar-se la caputxa, les persones grans ens manaven: «Vés a veure què diuen les sangoneres.»
Altres indrets de Sant Feliu de Guíxols: