Can Patxot

Autor: Rafael Patxot i Jubert
Obra: Guaitant enrera , 1952
Pàgines: 51-52

Jo la tenia davant de casa, oberta a xaloc, i malgrat la platja i els dos passeigs que d'ella em separaven, recordo que en certs temporals vingué fins al pedrís de la porta de casa, a deixar-hi una ofrena d'alga i de borns. [...]

A llevant de casa un barri de pescadors feia una corba simpàtica, còncava cap a mar i adient amb el seu nom de carrer de Mitja Galta, motivant així una plaça ben assolellada, clapejada d'herbei amb llagostes i a recés de la tramuntana fins on permetia l'alçària de les cases.

Allà hauríeu vist un parament complicadíssim de la gent, els costums i les coses del mar: ormeig de tota llei, armaidaes per a tenyir, soltes, artons, llivants, bujoles, paiols, maietes, peces de sardinals, salabrells, muixoneres, calaments, bessos de vela, gambers, bolitxos, bornois, jamvines, àncores i cadenes pastura del rovell, manyocs d'estopa, morenells, sèu, quitrà, pals de treure, nanses, fitores, palangres, ruixons, rampugolls, farums i bravades, promiscuïtat de mar i de terra, enfilalls de tròines, rais; remendadores treballant i cantant a dues veus, pescadors baladrers discutint la darrera calada i peixateres escridaddant-se amb un vocabulari on hi havia molt a pescar i no poc a suprimir, palanquis, rems torçats, lloques amb llurs pollets, gats estirats al sol, etc.; però hi havia sobretot l'estiva d'antenes de l'arga on nosaltres assajàvem l'acrobatisme instintiu, corrent-hi, saltant, fent-les cimbrar, i arreplegant caigudes o alguna aixafada de peus.

Autor: Jaume Massó i Torrents
Obra: Cinquanta anys de vida literaria 1883-1933 , 1934
Pàgines: 34-35

M'agradaria saber trobar frases efusives per a parlar del bon amic Rafel Patxot. La primera idea que en tinc és que un dia va entrar a la llibreria (primer local) un jove alt, atractiu, acabat d'arribar d'Anglaterra, per adquirir certs llibres anglesos que hi havia a l'aparador. Ell mateix ha retret aquest record en una altra ocasió. La nostra relació, partint d'aquell dia, s'anà fent més intensa, quan, no recordo per quin motiu, va invitar-nos, a En Casas i a mi, a navegar en el seu bot Griselda. Vàrem comparèixer a Sant Feliu de Guíxols el dia i hora convinguts, i, al cap de poca estona, amb el nou cordial amic, acompanyat de dos alegres mariners, ens trobàvem lliurats a les delícies del barquejar, en una embarcació sota la bandera barrada, cosa rara en aquells temps difícils. El nom escaient de Griselda que portava a la falca contribuïa a donar al viatge l'aire d'un navegar ideal. Varen conduir-nos a Santa Cristina, i, un cop allí, En Patxot havia disposat que els mariners preparessin la minestra, amb aquella traça gairebé innata que posseeix la gent de mar, sota l'ombra d'aquells dos grans arbocers que hi ha i mentre la incomptable florida dels lliris de platja ens embriagava de fragància. Des d'aquell platxeriós viatge vàrem anar intimant; i, com que ell té un dels caràcters més iguals que he conegut, va acostumar-se a entrar a «L'Avenç», i el consideràvem com un dels nostres. Ell, així com En Maragall i algun altre, venia al matí, però no s'hi estava gaire. Ens acostumàrem tant a veure'l, que quan no compareixia l'enyoràvem. Havia aconseguit els nostres tres canvis d'establiment. Ell coneixia els nostres neguits, i, si haguéssim escoltat a temps els seus consells, ens hauríem estalviat disgustos. No cal comparar uns temps amb altres; però allò que En Patxot ha fet més endavant en bé de la ciència catalana, sembla tan ideal com el que feia navegant venturosament, sota la bandera de la pàtria, en la seva blanca Griselda.