Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La cala de la Fosca es troba en una badia al nord de Palamós, al costat de la platja de Sant Esteve de la Fosca. El seu nom es deu a la presència d'una gran roca negra al bell mig de la cala que fa una mena d'istme amb la platja. Al llarg de la platja s'estén un passeig Marítim amb algunes cases d'estiueig que daten de la primera meitat del segle passat. La platja té 320 metres de longitud, a la dreta està flanquejada per el voluminós cap Gros amb alts penya-segats. A tocar de la Fosca, hi ha la petita platja de Sa Tamardia i una cova amb una àmplia entrada. La lectura d'un fragment de Xavier Moret ens permetrà constatar alguns dels canvis que amb el temps s'han produït a l'entorn de la Fosca i dos textos de Rafael Nadal els records de tota la vida d'estiuejar a la Fosca d'ençà que tenia només vuit mesos.
Als palamosins els agrada anar a la Fosca, una cala que els queda ben a prop, però que és com un altre món. És bonica, ampla, amb una aigua transparent i un arc de sorra partit per una gran roca de color negre; la Fosca, és clar. A la banda de llevant hi ha un conjunt de cases i, damunt d'unes roques que penetren en el mar, les ruïnes del castell de Sant Esteve de Mar, gràcies a la compra del qual Pere el Gran va poder fundar el port reial de Palamós; a la banda de ponent hi ha encara algunes cases antigues que evoquen els estiueigs tranquils d'abans, tres de les quals van ser fetes el 1946 per l'arquitecte Raimon Duran i Reynals mirant de recuperar l'arquitectura popular catalana.
Josep Pla, que va veure aquest lloc «lliure de construccions estiuenques», escriu: «Qui va llançar aquesta platja a la circulació turística fou el senyor Remigi Tauler, de Palamós, el qual hi va construir un hotel que se'n digué Hotel Jeroglífic. Aquest senyor va imaginar, per entretenir la seva clientela, d'omplir les parets i racons del seu hotel d'endevinalles i de jeroglífics i de fer veure la semblança que a vegades tenen els còdols amb les formes de la zoologia, incloent en aquestes formes les del cos humà. Amb aquestes estranyes manies, el senyor Tauler va excedir probablement els límits de l'originalitat; però no hi ha cap dubte que va contribuir a donar a conèixer la platja.»
El Jeroglífic ja no hi és, i l'única variant de jocs que veig ara a la Fosca és la d'un grup de jubilats francesos que juguen a la petanca de manera gairebé professional: acaricien la bola, flexionen les cames, encongeixen la mirada i la llancen afinant la punteria. És només un joc, però, si s'ha de jutjar per les seves cares, sembla que els hi va la vida.
Tot va començar a la Fosca (Fragment)
A la facultat, un any vaig coincidir amb el meu germà Jordi a classe d'història amb el professor Miquel Barceló, que era un mallorquí amb fama d'animal. Amb en Barceló ja ens coneixíem i el primer dia de curs ens va descobrir de seguida entre els alumnes, ens va saludar amb un cop de cap i —dirigint-se a tota l'aula— va deixar anar:
—Vostès ja saben allò de l'apagada de Nova York, quan la ciutat es va quedar catorze hores sense llum i al cap de nou mesos hi va haver un boom de la natalitat. Doncs això dels Nadal és una cosa semblant. Els Nadal sempre han estiuejat a la Fosca i, és clar, vostès ja m'entenen... la Fosca... poca llum... En fi, família nombrosa.
No és que l'acudit tingués gaire gràcia, però en tot cas era veritat. Sóc d'una família nombrosa que sense la Fosca no hauria existit. Els Nadal de Cassà, la família del pare, van estiuejar-hi per primer cop el 1925, quan ell tenia un any. Avui en té vuitanta-vuit. Els Farreras, de Girona, s'hi van instal·lar el 1936. Per nosaltres, doncs, tot va començar a la Fosca: els pares s'hi van conèixer, s'hi van enamorar, hi van festejar i, el 1947, el seu casament va servir per estrenar la capella que havien construït amb donacions de tots els estiuejants. L'avi Pepitu hi va posar la fusta. L'avi Joaquim va donar diners.
Jo vaig arribar per primer cop a la Fosca els últims dies de juny del 1955. Amb prou feines tenia vuit mesos. En aquella època, a casa ens hi traslladàvem pels volts de Sant Pere i no en marxàvem mai fins l'endemà de l'aplec de la Bell-lloc, que es feia el primer diumenge de setembre.
A la Fosca ens despertava la fressa de les vaques que sortien de darrere de cap Gros i travessaven la badia, camí dels bancs de gambes que hi ha a les lloses del far de Sant Sebastià. Primer ens arribava el so esmorteït dels motors, que repicaven darrere les roques i els penya-segats, i ens quedàvem encara una estona al llit, endormiscats, però quan les primeres barques sobrepassaven la punta del roc de Fenals, la fressa intermitent de la combustió arribava amb tota la contundència i ens aixecàvem d'una revolada per anar a veure aquell espectacle tan excitant.
Altres indrets de Palamós: