El Carrer Estret

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: El carrer Estret (Els pagesos. Obra completa 8) , 1975
Pàgines: 468-469

Avui, el carrer Estret queda diluït a dins de l'eixamplament que ha tingut Torrelles. Comença a la carretera i acaba a la placeta de l'Om, però després d'aquesta placeta hi ha encara diferents carrers, de manera que es pot dir que el carrer és dels més cèntrics. A la placeta de l'Om — que és vagament trian­gular i molt petita — he tractat de veure si trobava l'om que sens dubte donà nom a la placeta; però, d'arbre, no n'hi he vist pas cap, i d'om encara menys.

El camí carretal que anava a les masies i que s'iniciava en aquesta placeta és avui una petita car­retera provincial. Com que sospito que aquesta serà la meva carretera, l'he seguida fins als afores del poble i, encara que plena de pols, m'ha semblat molt bonica.

El carrer Estret pròpiament dit deu tenir una llargada com a màxim d'uns cent trenta metres. Té una forma curvilínia — la mateixa forma que agafa la part central d'una serp en arrossegar-se per terra. He utilitzat la forma de la serp per comoditat i per fer-me entendre. També hauria pogut dir que el seu traçat s'assembla a la forma que agafen les ales d'un ocell quan les té horitzontals i tibants i al màxim d'esteses; és a dir, quan l'ocell planeja. Aquesta forma fa que de l'entrada del carrer no es vegi la sortida — malgrat ésser un carrer tan curt — i que de la sor­tida no es vegi l'entrada. Fa encara que des del centre del carrer no es vegi ni l'entrada ni la sortida.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: El carrer Estret (Els pagesos. Obra completa 8) , 1975
Pàgina: 470

La gent que hi viu, en tot cas, m'ha semblat, exteriorment almenys, compartir aquesta tendència. M'ha semblat que es tractava de persones grises i insignificants dedicades al petit comerç. Hi ha un baster, un rellotger, un carnisser, una taverna que endevino molt solitària, una minúscula tenda de robes, una barberia d'unes certes pretensions... Tot aquest món de petita gent m'ha semblat molt amable, absolutament plausible. Mirant els seus establiments, m'ha fet l'efecte que em desplaçava a la vida antiga; en aquest cas, antiga vol dir a molt pocs anys enrere. Els dies feiners, aquest petit comerç no té a penes res a fer: la seva existència, la seva activitat comercial, té una certa atonia. Els dies de mercat s'anima visiblement i la feina s'hi agombola una mica.

I això és tot el que jo sabria dir després d'una investigació preliminar del carrer en el qual hauré de viure. És certament ben poca cosa, però si se'm permetés faria una confessió: les «poques coses» cada dia m'apassionen i m'agraden més. Estic tan fatigat de constatar que darrera de les «grans coses» no hi ha absolutament res, que tendeixo gairebé inconscientment a valorar les coses amb un criteri contrari a les seves dimensions externes.

Autor: Josep Pla i Casadevall
Obra: El carrer Estret (Els pagesos. Obra completa 8) , 1975
Pàgines: 535-536

Havent sopat, he pres seient a la còmoda butaca del despatx. La sensació de fatiga és agradable. Les plantofes són una benedicció de la indústria tèxtil. He apagat el llum. A través dels vidres del balcó veig caure la pluja mansa i petita. De vegades passa pel carrer una ratxa de vent i la pluja agafa una direcció obliqua. La il·luminació del carrer, fofa i greixosa, d'una grogor exhausta, ratllada per les gotes de pluja, posa sobre els vidres un baf espectral. Circula poca gent. El soroll d'uns esclops sobre el fanguet de l'empedrat em produeix una agradable sensació claustral, de plenitud vegetativa—una in­explicable sensació de seguretat. Les goteres dels teulats cauen monòtonament sobre la voravia—o sobre un paraigua. Em fa mandra de sortir al carrer. La butaca és còmoda i m'engolfa en un estat de lleugeresa soporífera — és com si el cor tendís a adormir-­se sobre el seu propi ritme compassat. No desitjo res, no recordo res, no penso res. Miro les cases de l'altra banda del carrer: ni en balcons ni en finestres no hi ha cap senyal de vida. El carrer és realment estret: des del balcó sembla que es podrien tocar els ferros dels de la casa del davant. Però això potser no és ben bé exacte: encara faltarien, per a arribar-hi, dos o tres metres...