Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Fangar és una península de sorra de 410 hectàrees orientada de nord-oest a sud-est. Està travessada per una pista de sorra compactada d'uns 4 quilòmetres per on es pot circular o caminar fins al mirador, el Far o l'extrem nord de la península. Els sorrals immensos predominen en aquesta zona i el que té més valor ecològic són les formacions dunars, ja que són de les més ben conservades del litoral català. Constitueixen un important refugi de vida per a molts rèptils, insectes, micromamífers i algun amfibi. Hi ha dos tipus de dunes: unes fixades amb vegetació a sobre i unes altres mòbils sense vegetació. No es pot trepitjar cap dels dos tipus a causa de la seva fragilitat. La zona de dunes fixades més important se situa a la platja de la Marquesa, a la dreta de la pista que porta cap al Fangar. També hi ha retalls de salobrar molt interessants a les zones més fondes entre les dunes. Situats en algun dels punts que es troben entre la desembocadura del riu i el Fangar, podem llegir el fragment d'Eugeni Perea (Riudoms, 1953), que evoca la navegació per davant del far.
Veiem pondre's el sol des de la barca, a la desembocadura de l'Ebre. Vora les illetes i dunes els ànecs s'ajoquen en jaç de bardisses i jonquerals. Per l'est s'endevina el cap de l'antic far, ara semicobert per les aigües mòbils del riu. Mar en calma, a penes un suau onatge que es torna suc de taronja a l'horabaixa. Aquí tot sembla aquós i el cor es muda d'ingravidesa. Aquest matí a la punta del Fangar la llum ho emmirallava tot, diluïa les dunes en blaus i en espills l'aigua soma: i nosaltres semblàvem blancs pelegrins a punt de volatilitzar-se dins la calitja.
Altres indrets de Deltebre: