Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La font de la plaça d'Hèrcules, construïda a petició dels veïns i inaugurada l'11 de març de 1857, té quatre piques a redós de la base octogonal de l'alta columna que sustenta l'estàtua del cèlebre heroi mitològic. Durant anys aquest monument centrava la plaça que servia de pati d'esbarjo de l'institut. Un sonet d'Antoni Correig (Reus, 1910-2002) ens en recrearà l'ambient escolar. Mirant cap a l'institut, a l'angle dret, a l'inici del carrer Balmes, fou el lloc on van matar el sergent Guiu, el mestre de gimnàstica de Gabriel Ferrater (Reus, 1922-1972). En un fragment de "In memòriam", el poeta, amb el seu estil inconfusible, relata aquest i altres records juvenils lligats amb l'entorn que ens ocupa.
Plaça d'Hèrcules
Comença el joc abans d'entrar al col·legi.
"Bòlit!", "Bòlit!"... La gresca va en augment.
Correm d'un arbre a l'altre com el vent.
Algú juga amb la font, ni que ens rabegi.
De sobte: on sou, companys...? M'heu deixat sol.
No veig la font, l'arbreda ni els pedrissos.
L'estàtua i jo ens mostrem enyoradissos,
voltats de reixes i bleïts pel sol.
Potser l'esguard enlluernat no hi lluca?
O és que el goig fonedís juga a la cluca,
i enmig del joc el tornaré a trobar?
Oh plaça, dels infants enamorada,
darrera de quin somni està amagada
la infància meva, que la busco en va?
In Memoriam (fragment)
Acabades les vacances, sí,
vaig veure que al meu món, algú li havia
fet una cara nova. Sang i foc.
No em semblaven horribles, però eren
la sang i el foc de sempre. El meu col·legi
de capellans el van cremar, i el Guiu,
que era el sergent que ens feia fer gimnàstica
pre-militar, i l'odiàvem tots
(torno al plural primer, perquè la vida
regredeix sempre), el Guiu havia estat
assassinat a trets, i ens van contar
que havia costat molt, perquè portava
cota de malla sota la disfressa
de velleta pagesa, i al cistell,
sota els ous, hi amagava tres granades.
El van matar al racó de la placeta
d'Hèrcules, al costat de l'Institut,
que és on sortíem entre dues classes,
i no recordo que el lloc ens semblés
marcat de cap manera, ni volguéssim
trobar en un tronc de plàtan una bala
ni cap altre senyal. Quant a la sang,
no cal dir que potser el dia mateix
el vent se la va endur. Va fer la pols
potser una mica més pesada, res.
Altres indrets de Reus: