Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situada al Raval de Santa Anna, en l'actual número 13, una placa indica a l'entrada que hi va viure el poeta. Era l'antic Hotel Londres, que va passar a ser propietat de l'àvia Teresa Gili. Poc després de néixer Ferrater, la família s'hi va traslladar i van ocupar els dos primers pisos. Al primer, hi havia una àmplia i assortida biblioteca i un billar; al segon, hi feien vida. En l'angle del xamfrà de la casa encara es pot veure l'anagrama de l'antic centre hoteler retocat per a confegir el dels Ferrater. Tenim diversos textos que poden ser llegits a la part exterior de l'edifici, sempre en el cas que no hi puguem accedir. El primer pertany a l'autobiografia escrita en tercera persona; el segon forma part d'una entrevista que li va fer Lluís Pascual, per a la revista del Centre de Lectura de Reus, l'any 1970; l'altre conté el record que la germana Amàlia conservava dels pares i de l'ambient familiar.
La infància la vaig tenir molt estranya perquè no vaig anar al col·legi fins als nou anys. Tenia institutrius i em passava la meitat de l'any al camp. Les raons per les quals el pare no volia que anés al col·legi eren que a Reus només se'n coneixia un de més o menys potable, el que se'n deia dels "Padres", de St. Pere Apòstol, i com que ell hi havia anat de petit i sabia que no rutllava, doncs, per això no m'hi va portar. Volia enviar-me a pensionats suïssos o coses per l'estil i aleshores venia allò de demanar catàlegs cada estiu i de repensar-s'hi al setembre perquè pujava molts diners. Les institutrius no van donar massa resultat. Sembla, però, que als tres anys ja llegia i que n'havia après tot sol. T'explico això per donar-te l'inici d'aquest costum de solitud que he seguit tenint tota la vida, i que m'ha marcat i que, per altra banda, m'agrada.
Quan Ferrater va entrar en una societat de coetanis seus, ja s'havia acostumat a no ésser-hi, i a més la hi havia denigrada profusament. Des d'aleshores, Ferrater mai no hi ha estat del tot. D'altra banda, la seva mare tenia idees d'higiene, que van operar en el mateix sentit: Ferrater es va acostumar a passar mes de la meitat de cada any al camp, a una masia voltada de pins (pins blancs: tots vitalitat vulgar), prop d'Almoster, als primers turons de les serres que tanquen per darrere el Camp de Tarragona.
De tota manera, Ferrater va tardar molts anys a haver de fer una vida que se'n pugui dir retreta. Entre els nois de la seva edat i del seu poble, n'hi havia molts que vivien en un dubte espontani quant a la serietat del món. La guerra civil va fer el dubte metòdic.
El meu pare era persona intel·ligent i molt emprenedora, però de tant en tant tenia tendència a no aprofitar el seu talent tant com l'havia d'aprofitar en el sentit convencional de prosperar i fer diners. La meva mare era intel·ligent, molt bonica, molt alta, elegant i refinada, i admirada pels tres fills; i amb bastant geni. tenia molta disciplina, molta disciplina casolana i domèstica. Prenia molta cura que tot estigués ben organitzat: les dutxes diàries, els horaris de menjar, la roba, etc. etc. Teníem servei, bastant de servei, però mai no va mancar la vigilància activa de la meva mare a fi i efecte que tot rutllés bé. [...]
El meu pare era, de tant en tant, una mica fantasiós i les dificultats que hi podia haver entre el pare i la mare, quan n'hi havia, eren generalment per aquest motiu. Una vegada es va comprar un cotxe, un Bentley, que devia ser, si no el primer, dels primers cotxes de Reus, i es veu que el va pagar més car que si hagués estat nou. Al pare li agradaven molt els cotxes i, fins i tot va guanyar algun ral·li, però es veu que amb el preu real del Bentley no s'hi va fixar.[...]
A casa sempre hi havia molta conversa. I, sobretot, la meva mare amb en Gabriel i amb en Joan hi tenia moltes converses sobre llibres i sobre tota classe de temes. Com dic, era una casa molt disciplinada i era estrany que no hi hagués tota la família a l'hora de dinar i de sopar, com que hi havia servei, podíem parlar tots sense que calgués que ningú s'aixequés per anar a buscar l'altre plat o per endreçar la cuina. A casa teníem una bona biblioteca distribuïda en habitacions a la planta baixa. Mai no ens varen prohibir de llegir res.
Els amics de Gabriel més aviat el recorden vivint a la casa Ferraté, al mateix Raval, a uns cent metres de la plaça de Prim, el centre vital de Reus al llarg d'aquest segle. Els Ferraté habitaven dos pisos de la casa. Al de baix, hi havia una biblioteca extensa i sempre al dia i el billar, on esporàdicament algun company d'estudis de Ferrater anava a jugar. Al pis de dalt, hi feien vida.
Dels germans Ferraté Soler—Gabriel, Joan i Amalia—, en tingué cura, durant un temps, una senyoreta alemanya, jueva, coneguda per ells amb el renom de «La Farola», deformació de «Fräulein». Fugia d'Alemanya, d'on havia escapat l'any trenta-tres, i va estar amb la família Ferraté cosa d'un any. Junt amb «La Farola» també van treballar a casa dels Ferraté «L'esclava» i «El Terremoto». «Esclava» era el malnom de Francisca, dida de Gabriel i masovera del Picarany, «una masia voltada de pins prop d'Almoster, als primers turons de les serres que tanquen per darrere el Camp de Tarragona», que féu construir Ricard Ferraté quan el seu fill Gabriel tenia dos o tres anys. «Terremoto» era el malnom que aplicaven al xofer de la família, un xofer d'uniforme que conduïa el luxós Chrysler del pare Ferraté.
Altres indrets de Reus: