Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest museu està ubicat en l'antic celler cooperatiu modernista construït per l'arquitecte Bernardí Martorell, en què es va fabricar vi entre el 1921 i el 1994. És un bon lloc per llegir un fragment de la novel·la Les algues roges, de Maria Teresa Vernet (Barcelona, 1907- 1974), ambientada a les comarques del Camp i en la qual descriu els records de la protagonista relacionats amb els productes de la terra i la dieta alimentària.
Pensava amb delícies en les llaminadures enyorades tant de temps: aquells pernils del rebost dels quals ella consumia les belles tallades grasses —que ningú de la casa no volia— damunt amples llesques de pa de crostó sucades amb tomàtec i fregades amb un gra d’all (si la Tina Palau ho hagués sabut hauria fet una ganyota de menyspreu); les arengades lluents ordenades dins el casc, tan bones com eren damunt el pa ben ruixat d’oli amb, penjat al ganxo del dit xic, un bon raïm per a alternar la fresca dolçor amb la salabror apetitosa del peix; les “orelletes” que li feia la mare, torrades i trencadisses, un poc massa carregades de matafaluga; els plats curulls de fesols bullits, amb un tall de botifarra negra; i el moscatell, i el vi ranci, i la garnatxa, i l’aigua gelada de la font que sortia neta dels càntirs envernissats i convidava al prolongat xerric; i la fruita, collida de l’arbre estant [...]; i el raïm, el raïm! Els primers gotims madurs de moscatell, que sempre es trobaven en aquella vinya roja del coster, vora la riera ombrosa, aquella vinya d’on es veia tot el Camp verd i agrisat, auster i joiós, amb l’apassionada blavor de la mar al fons, i el cel polit i fi, profund, a sobre: els gotims de moscatell de color de cera enrogida, els grans oblongs i un xic escampats, amb transparències de marbre, dolcíssims i sucosos com si duguessin a dintre tota la joia dionisíaca del paisatge estival!
Altres indrets de Cambrils: