Cambrils
Autor:
Josep Carner i Ribalta
CAMBRILS
Al buc trencat d'una barca
musita un vell pescador.
Seré com un patriarca,
en la llunyana blavor
té els ulls posats.
Veu sa Parca
teixint xarxes i filats
per a la postrema barca.
Jo encalço, peu descalç, la meva aimada
sorral enllà, ran de la mar.
Nostre trepig en la sorra mullada
la mar frisosa ve a besar.
¿És aquest bes de la rosada espuma
L'alba ja encesa del nostre etern demà?
El pescador mig riu, només. I fuma,
i es limita a callar.