Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça de la Bonavista, situada a l'eixample de Manresa, destinada a ser la plaça central de la ciutat, es converteix, gràcies a aquest poema de Maria-Lourdes Soler, en un símbol de contemporaneïtat. En efecte, els versos llargs, reflexius, d'un to eminentment heroic, transporten el lector a un espai en què la tensió entre la tradició i la modernitat, d'una banda, i la natura i el mecanicisme, de l'altra, s'ha resolt a favor dels elements arquitectònics i industrials. En el poema, d'alguna manera, desprèn una sensació de nostàlgia per un món que existia abans de la urbanització de la Plaça i que ara, malauradament, ja està gairebé extingit. Elegia d'un món que gairebé ha desaparegut i oda a una nova ciutat que planteja uns nous pressupòsits paisatgístics i estètics, aquest poema de Maria-Lourdes Soler pot ésser llegit a tocar del monument als Iniciadors de la sèquia presidit per una escultura de Josep Clarà, popularment coneguda com la Ben Plantada. El soroll que hi puguem trobar, el marasme que ens envoltarà, no farà altra cosa que fer-nos entendre, si cal més cabalment, els versos de la poetessa manresana.
Al mig, la plaça gran, argilosa...
Autor: Maria-Lourdes Soler i MarcetObra: Minorisa aeterna , 1990
Pàgina: 29
Al mig, la plaça gran, argilosa,
deixada. La carretera de Vic, estreta, rural. La de
Santpedor, canal angost. Els nens terregen a la plaça
gran, argilosa, deixada. Els pares i avis sospiren
esperant un jardinet: un jardí amb brollador al mig.
Els gossos, jugant i brincant, estan satisfets així.
Els firatans també. Espiant amatent la serra atzurada
legitima el nom de l'indret.
La plaça gran, al·lucinant;
nus de circulació brunzent. Vasta arena d'asfalt.
Planxes de metall. De tots colors. El passeig espaiós
s'ha entornat. Els plàtans immensos s'han enxiquit,
esmaperduts al costat dels colossos d'estatges.
El monument delicat, aquàtic, encapçala l'encongit
passeig -al mig de la plaça, destorbaria-; al voltant seu,
immens traüt. Les carreteres bucòliques s'han
metamorfosat en autopistes amenaçants, a nivell internacional.
Hidra de mil caps. Les voreres s'han empetitit.
La gent, cotxets de criatures, carrets de compra,
gossos han d'abrinar-se per passar a frec de roba,
esquivant les bosses de les deixalles -a segons quines hores-.
Lluita encarnissada constant -dia i nit- per guanyar
un pam de terra més. Les poques cases baixes
-supervivents heroiques; víctimes propiciatòries a
prop de l'ara immoladora de déus babilònics moderns
insaciables -més i més esplai- esperen tremoloses
l'acompliment definitiu dels fats hodierns adversos.
Expansió. Soroll. Perill. Pols. Tràfic. Pol·lució.
Torre modernista,
ofegada per l'ombra piramidal de les torres d'habitatges,
corroïda per deixalles, velada per figures bordes,
indefensa amb un destrossat reixat rovellat. Desapareguda.
Altres indrets de Manresa:
Indrets