Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El poema “Soledat, cóndora trista”, de Joan Llacuna que podria llegir-se també a dalt la Tossa de Montbui, escau de recrear-lo en el Parc de l'Estació Vella perquè descriu el paisatge de la Conca d'Òdena, per on travessava el carrilet fumós. El tren simbolitzava la possibilitat de fugir del poble i anar a la gran ciutat, Barcelona. A més, l'aparició del tren va facilitar el transport de persones i mercaderies, per la qual cosa podem afirmar que es tracta d'un dels símbols més patents de modernització de la ciutat en el context de la revolució industrial. El poeta hi aborda també els temes de la soledat i la tristesa i hi convida l'estimada, Aurora, a fondre's amb el paisatge de can Bernades. Al final del poema apareix novament el tema del pas del temps que transforma el paisatge, la Tossa i els balcons de la casa d'Aurora de l'Aragall.
Soledat, còndora trista
Mira, mira
el carrilet com bufa
i omple de fum negre
les vinyes i els torrents.
-Mira el petar de dents
de les fulletes d'om.
-Sumeix
les teves llàgrimes
en la flongeta
boira de llum
arraulida
a can Bernades.
Retorna
a la teva soledat.
-Soledat,
còndora trista!
Branca nua
de faig,
cua blana de jua
de gaig.
Si ho faig
(ala de grua,
gaús errant)
desfruitaran
les oliveres,
els ametllers
i les figueres
bordes.
- I les pruneres,
els magraners
i les nogueres
gordes.
-Si les nogueres
no fessin nous,
què menjarien
les Senyores de Tous?
-La Senyora de Tous,
no és la dama llunyana
que morí de desgana?
-La Senyora de Tous
no morí de desgana.
La Senyora de Tous
va morir d'un enfit
de pa i nous.
Ai, que els pollancres
retenen el respir! Què cantes?
-Ai, que la Tossa
perd l'alè rosa!
-Ai, que ara es posa
malva la Tossa!
-Només la posta
encén els vidres
de les finestres.
Només la posta.
-Als finestrons,
pradells de goges.
-Jonquills, albons
als teus balcons.
Altres indrets de Igualada: