Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situada al carrer de Santa Anna, sota el passeig de les Cabres que era una ronda exterior fora muralles. La font està construïda en el talús vertical que salva el desnivell entre els dos carrers esmentats. És una font, doncs, molt amagada. L'aigua, que no ha estat mai potable, surt a través de la boca oberta d'una màscara de pedra que la deixa sortir. D'aquí li ve el nom de Font de la Carota. Al costat, reproduït en una ceràmica, hi ha el sonet que Jaume Boloix va dedicar-li. També hi podem llegir el poema de Llacuna en el qual s'esmenta la font. És un diàleg entre dos adolescents que passegen per la riera i s'intercanvien una suma inconnexa de descobertes i impressions. De fet, vol representar l'estadi de fascinació i de joc previ a l'amor. La parella, a poc a poc, es fon amb el paisatge de la ribera i entra en l'àmbit de la màgia, de les creences infantils, la por que fa la font de la Carota...
Font de la Carota
¡Plora en la solitud! L'han oblidada
els aucells i les flors i les estrelles,
sols les bruixes, segons algunes velles,
en nits de llamps i trons hi fan bugada.
El Passeig de les Cabres l'ha amagada
perquè mai s'hi deturin les donzelles,
sap què són picarols i drings d'esquelles,
no sap res de l'aimant ni de l'aimada.
Igualada l'esborra de la llista
quan esmenta ses fonts dignes de nota;
i com són tants i tants qui no l'han vista
i no té per cantor ni una granota,
per això fa la cara tota trista
i li diuen la Font de la Carota.
Verdaleta, piula
Garrella i pigada
t'agrada?
-Àdhuc
garrella i pigada
m'agrada,
bruneta neta,
galanxoneta.
-Més valdria
que fumessis
canya-xiula
i a l'orella,
t'hi posessis
calabruixa,
verdaleta,
piula.
-Adorna-te'n
el barret
de les diades:
assutzenes
i violes,
lliris d'ase,
paparoles
i plomalls
de canya xiula.
-Amb saliva
de granota
es nodreixen
els aigualls.
-I la Font
de la Carota.
Babarota,
espantall,
el teu cor
vessa escuma
de regall.
-I als xops els surten
fulles a la panxa,
tallaret
de bardissa.
-Estén les ungles
de les mans
en baterells de vent,
perquè et rebrollin.
-Maragdí,
maragdina,
l'estany gerd,
del Molí
de l'Alert,
remolí
remolina.
Altres indrets de Igualada: