Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La basílica de Santa Maria pertany a l'estil renaixentista català, el qual, als segles XVI i XVII, va succeir el gòtic tot introduint dins la nostra arquitectura elements classicistes. Hi ha una sola nau amb sis petites capelles per banda i, entre els molts elements artístics que s’hi poden conservar, s'ha de destacar el Sant Crist, el qual, d'ençà de l'any 1590, en què es produí el miracle segons el qual aquesta efígie va suar sang al llarg del Divendres Sant, ha tingut un important paper en les celebracions religioses i populars de la vila. Davant la portalada de la basílica, després d'haver visitat el Sant Crist, podrem llegir els següents textos en què diversos autors en donen la seva visió i donen constància, també, de la significació que té per a Igualada. Cal esmentar que, si el lector sent interès per llegir altres textos d'autors que han cantat el Crist, Antoni Dalmau i Jover va recollir una Corona poètica en la qual apareixen 55 composicions que li foren dedicades. També davant la basílica podem llegir un text del Baró de Maldà en què a part d'elaborar una succinta descripció de la basílica i del Crist, també permet al lector de fer-se una idea del rostre i el caràcter de la ciutat en el segle XVII, un moment en què, tal com es pot palesar en l'últim paràgraf, Igualada ja ha començat a tenir un important paper dins el context socioeconòmic de la comarca.
Al Sant Crist d'Igualada
Estima-la de cor, noble Igualada,
la imatge de Jesús crucificat,
adora'l a sos peus agenollada,
al que els cels i la terra han adorat.
Arbora eixa bandera immaculada
sobre els turons del Bruc i Montserrat
i amb l'esperit de nostra pàtria aimada
digues-li així a la pobra humanitat:
"Mira'l: és ton Espòs, esposa ingrata;
més que la creu, ta ingratitud lo mata,
quan son amor de tota amor és font.
Fes de son cor que enamorat te crida
cor de ton cor i vida i de ta vida,
que Jesucrist és l'ànima del món."
Lo tresor d'Igualada
Joiell del Paradís,
bella Igualada,
Déu t'enriquí amb cel pur,
amb camps i obagues,
amb fruits i oreig suau
i flors galanes.
Cobertes de vinyars
tens les muntanyes,
brollant al teu entorn
fonts regalades,
on s'ouen rossinyols
que alegren l'ànima.
Honrats i placenters
tos fills treballen,
i si per ton ramell
llorers te manquen,
dels penyalars del Bruc
pots abastar-ne,
que allí en feres planter
de bona saba;
mes no t'envejo, no,
tan riques gales,
t'envejo lo tresor
que en ton sí tanques,
t'envejo del Sant Crist
la sacra Imatge,
que obrà lo més alt fet
que els segles guarden,
donan-te fins sa sang
per més honrar-te.
Joiell del Paradís,
bella Igualada,
tu que has lograt
de Déu tan gran miracle,
la fe de tos passats
com tresor guarda,
i puig ella et féu gran,
creu i treballa.
Al Crist d'Igualada
Seràs
Suor, per ta faç, de bavalles d'anys...
Sang despintada que se't mor al pit...
Rodant pel roser del teu cos ferit,
un verí sinistre amb grisos i danys...
Mes, per sobre atzars i oprobis estranys,
per sobre d'hores que allarguen el dit
amb ungla fatal pel que el cel ha escrit,
per sobre de queixes, d'urcs o d'enganys,
hi haurà, magistral, la mà immaculada
que et fa reflorir, Sant Crist d'Igualada
vencent les tempestes, glavis i fúries;
i, com prodigi de flor perfumada,
seràs qui perdura, eterna rosada,
des d'un fons rònec de velles centúries.
Tríptic al Sant Crist d'Igualada
III
I en tu, novella Imatge beneïda,
l'ànima veu com es dessagna tot,
i veu els ulls que s'obren, dintre el llot,
a la llum i a la pau de l'alta vida.
Oh Crist etern, la teva Església crida,
i el crit retorna esdevingut sanglot.
Fes que en ton Cos, amb tot l'horror del mot,
l'homicida es contempli suïcida.
No sagnis més, Imatge de l'Espòs.
Accepta, com a sang, els nostres plors.
I t'alçarem també, sagrada Imatge,
«sobre els turons del Bruc i el Montserrat»,
perquè la terra es lliuri en vassallatge
a la teva divina humanitat.
Agost de 1944
Mira'm, espòs de sang
Mira'm abans de cloure els ulls
i condemnar-me a nit feresta,
nit de les nits que s'acongesta
en l'atzabeja dels teus rulls.
Eren, els ulls de dol curulls,
pèlags de llum, esclat de festa...
Nàufrag al grat de la tempesta,
arribo a port si m'hi aculls.
Lleva'm la vida amb el més dolç
dels teus esguards: salvant-ne molts
el teu voler, per què no em salva?
Mira'm, oh Crist agonitzant!
Dins els teus ulls de diamant
nega'm, i guanya'm a trenc d'alba.
Poema al Sant Crist d'Igualada
Crist,
untat el vostre cos
amb sang de les vostres venes
i amb sang del vostre cor!
Oh Crist! Sentiu el tornaveu
d'alosa que amoroseix
el vostre front difunt.
La sang i l'aigua
amb què inundareu
el vostre cos, Senyor,
serveixi per a rentar
el nostre cos maculat.
La iglésia parroquial queda al mig de la vila amb son campanar, que és quadrat, amb dos finestrals per part amb una petita cucurulla sobre de enrajolat de València. Lo interior de la iglésia és capaç, en la que se venera en lo altar major dins de son camarín una molt miraculosa i piadosa imatge de Cristo crucifícat, la qual és tota casi negre, y se li reparen a algunes com gotes de sang, que jo he vist i adorat a aquella sagrada imatge del Redemptor. Lo pedestal d'aquell altar major és de marbre molt primorós, amb l'acció al viu d'uns com atlantes que lo aguanten al coll bo i arrupits. La portalada i frontispici de la parròquia és vistosa i en lo més alt queden per remate algunes figures de pedra i, d'estes, la de la Mare de Déu en sa Puríssima Concepció. Queden altres dos iglésies i convents en la vila, a saber: escolapios i agustinos calçats. Hi ha una prou bella rambla en Igualada, que la circueix per fora.
Molta part del terreno se rega per la còpia d'aigua de una sèquia, el que està plantat de moltes vinyes, que donen bastant vi, del qual se fabriquen aiguardents per lo comerç a altres poblacions.
Se conten en Igualada catorze fàbriques de sombreros, vint-i-quatre fàbriques de llana, quatre de seda, cinc d'aiguardents i una de sabó, amb lo que se fa notòria l'aplicació de sos naturals.
Altres indrets de Igualada: