Cal Cotxa de les Bons

Encamp (Andorra)

Torna a la llista

Aquesta casa del segle XVIII, excavada a la roca, també és coneguda com la Casa del Poeta de les Bons. A finals dels anys vint del segle passat Melcior Font i Marsà va adquirir-la i hi va fixar la residència. Ell és l’autor dels Goigs de Sant Romà de les Bons, musicats per Narcís Bonet i editats amb boixos de Josep Obiols, gravats per Jaume Pla. Amb ell, el 1927, també hi va conviure prop de dos anys el poeta Joan Duch i Arqués, del qual Font fou valedor. Duch patia una tuberculosi irreversible i provà els aires andorrans per trobar guariment. Al cap de poc de deixar Encamp va recaure i va deixar aquest món per sempre més amb tan sols vint-i-vuit anys. Els seus poemes de plenitud els creà a Cal Cotxa i amb la Magda –la germana de Melcior– com a musa. Altres poetes que convisqueren a Cal Cotxa amb Font foren Josep Almacelles –conegut per Pep de Rufea– i Pere Sans. Tots ells, a les acaballes de l’estiu de 1927, van participar en una mena de Jocs Florals que van tenir lloc a Encamp, coincidint amb la celebració de l’onomàstica de la Rosor, una amiga que hi estiuejava.

En ser-hi al davant podem llegir un text de Josep Fontbernat (Estanyol, 1896 – Andorra la Vella, 1977) que documenta l’estada de Font a les Bons i tres fragments incomplets de poema de Joan Duch.

Autor: Josep Fontbernat i Verdaguer
Obra: Glossari andorrà , 1966
Pàgines: 258-259

La història andorrana de Melcior Font ve de lluny. Ja venia a l’Hostal de l’Oros d’Encamp, al temps que festejava la que havia d’ésser la seva muller. Després venia a passar les vacances de l’estiu al Refugi d’Envalira. Li agradava la solitud dels Pessons i veure els ramats d’eugues com pasturaven. Després, més tard, el seu mal va començar a advertir-lo i va anar baixant de Soldeu cap a Encamp, fins a Sant Julià de Lòria, on a l’Hotel Pol va trobar el tracte familiar que li era absolutament necessari. És en aquest lloc que el vaig veure per darrer cop, i és d’aquest lloc que se’n va anar d’Andorra, de les seves estimades Valls, per no tornar-hi més.

Però Melcior Font tenia una altra virtut. Era fidel als seus amors. I és per això que havia adquirit una vella casa a les Bons, sota mateix de l’Ermita de Sant Romà i l’ombra del Castell del Moro. Ja li havia trobat el nom. Es diria «el Colomar». El Poeta de les Bons, com Sant Francesc, era un enamorat dels ocells. A París era el protector dels pardals. A les Bons serien els coloms els seus preferits. Unes mans piadoses van posar dintre del seu taüt, al costat del cor, els projectes, les fotografies d’aquest seu somiat «colomar» i unes branques de llorer evocadores de la seva glòria, i del darrer lloc andorrà que els seus ulls havien vist, tot plegat, embolcallat amb la bandera santa i sagrada de la pàtria.

Melcior Font era un home actiu. La seva pau interior no deixava veure en ell la gran inquietud i la passió que posava en totes les coses. La mort el va trobar en plena activitat. Fou a Venècia que es va sentir malalt. La mort va triar bé el lloc per emportar-se’n el poeta. Se’n va anar a París, on tenia el seu domicili, la caseta dels pardals, on potser allà retrobaria la salut. El mal va empitjorar i la mort li va dir a cau d’orella que havia de preparar-se per al definitiu viatge. La mort ha tingut sempre una especial consideració als poetes. Es va acomiadar de tots els seus amics —entre ells es trobaven els més il·lustres homes de lletres parisencs— i el nostre savi i venerable Mossèn Tarrés li va donar l’Extrema-Unció, que ell mateix va demanar. Fou llavors que el Poeta de les Bons va dir que volia anar a morir a Barcelona, al lloc de la seva infantesa i de la seva glòria. Volia dormir el seu darrer son a Montjuïc, davant del mar, prop de Mossèn Cinto, on hi ha tota la història de la terra, tot el record i tota l’esperança.

Autor: Joan Duch i Arqués
Obra: Obra dispersa [Joan Duch i Arqués] , 1999
Pàgina: 66

No vull de la nit fosca les carícies

plenes d’angoixes i de crits i plors

que a poc a poc desclogui ses desfícies

gavina que malmeti ses tresors.

Què diu la nit, què diu, mig fredeluga

captant en mon cancell una pietat?

Aquests mots i misteris que remuga

dins el silenci fan un so cansat.

Per més que en tos cabells el vent mig juga

no temptes de ma llar el foc sagrat

l’amada que jo vull, com tu, poruga

tindrà tot resplendent el si gemat.

III

La nit degota tendra

—ferida oberta d’esglai—

i cada hora s’agrumolla

i fa més petit l’espai

i la nit ja més lassada

cau en braços del desmai.

Altres indrets de Encamp:

Cerca per...

Cal Cotxa de les Bons

Encamp (Andorra)

La història andorrana de Melcior Font ve de lluny (Josep Fontbernat i Verdaguer)

Tres fragments incomplets (Joan Duch i Arqués)