1
El primer magatzem modern d’Andorra a principis de la dècada dels seixanta del segle passat va ser el Prisunic. El 1965, la mateixa propietat va obrir Pyrénées. Entre les moltes llegendes que circulen al voltant del Prisunic –el Prisu–, la més sensacional diu que quan es construïa l’edifici va aparèixer una esquerda monumental que el va partir literalment en dues parts; també, que va ser aquí on es van instal·lar les primeres escales mecàniques, tot i que altres fonts sostenen que van ser les segones, just després de les de Pyrénées. Als anys vuitanta els grans magatzems es van rebatejar com a Unisa i, en tancar les portes, al decenni següent, Crèdit Andorrà hi va obrir la seu central. Però en queda el nom: el pont de la Rotonda era –i encara ho és per a molts– el pont del Prisunic.
Tenint a la vista l’edifici podem llegir el poema que Miquel Lladó li va dedicar i un fragment d’Escapa’t d’Andorra, d’Assumpta Margenat (Santa Eulàlia de Ronçana, 1953), que narra una típica escena de visitants comprant compulsivament en un magatzem.
