Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta església fa les funcions de parròquia del poble de Taüll. Consagrada com la de Sant Climent pel bisbe Ramon de Roda el 1123. La seva estructura és de tres naus separades per columnes i es cobreix ambuna teulada de fusta a doble vessant, molt semblant a la de Sant Climent. L'interior està decorat amb pintures romàniques que són reproduccions de les originals traslladades al Museu d'Art Nacional de Catalunya des del 1922. L'absis està presidida per una pintura que representa la Mare de Déu. Admirant els seus monument als absis enclavats enmig del poble podem llegir un poema de Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003), una anotació de dietari d'Enric Sòria (Oliva, 1958) i una breu prosa de Vidal Vidal (Arbeca, 1958).
A Taüll hi ha encara una altra església notabilíssima: Santa Maria, posada just al centre del poble i mostrant impúdicament els seus absis de sensuals rotunditats al visitant. Els dos temples poden ser visitats i compten amb reproduccions de les pintures murals que al principi de segle van ser arrencades per portar-les al MNAC de Montjuïc. L'estampa del famós pantocràtor de Sant Climent ha donat la volta al món.
Taüll
Vénen de boiroses anyades
amb el gust de l'ovella, el riu, la cornamusa.
Els joglars són a l'era
i l'ull és abandonat per una llàgrima que vola.
Aïrada avança la terrible mirada.
Petrifica els anyells,
infla la llengua,
incendia el blat.
Sota la cella, la host avança.
Avança amb l'odi, els tolits i les vídues.
La humilitat del just és agradable a Déu.
El cel és sempre blau.
A la boca dels pous hi habita la paüra.
Hem parat a Boí, poble menudíssim amb esglesieta romànica que arrecera uns pocs carrers quasi amagats. En un bar ocult al fons d'un carreró, una colla d'esquiadors feien xivarri. Ens hem escalfat i després hem passejat una estona per dreceres gelades. Mentre es feia de nit ha tornat a nevar, molt a poc a poc, amb la indolent parsimònia d'un badall. Hem sopat amb gana.
Avui al matí hem pujat a veure les esglésies de Taüll. El gel ens obligava a conduir, i també a caminar, amb precaució. El dia passava del sol crepitant sobre la neu als núvols d'un gris d'alumini a intervals curts, amb les ràpides oscil·lacions habituals en la muntanya. En Santa Maria, més allunyada, més petita, vaig recordar una vella anotació: <<Abans d'entrar en una església romànica: no traduir, sinó projectar-se; no de l'època a mi, sinó jo a l'època. La fascinació de ser un home del segle XII mirant Taüll, no la de convertir Taüll en un indret avinent a un home del segle XX.›› Esforç, no sé si fructuós, de seguir aquest consell mentre contemple la reproducció dels frescos, candorosos, a l'interior del temple.
Enmig del decorat tumultuós de les muntanyes, encara es destaca més la reclosa humilitat de les dues esglésies i alhora l'orgull de les torres llombardes elevant les seues arqueries cap al cel. Sembla un escàs recer contra la magnitud dels elements que les envolten, però han resistit. Després, baixem a Sant Climent i contemplem la vall als nostres peus. Es veuen bé Boí, Durro, Erill la Vall, poblets de joguet amb campanars llombards en blanc i negre. La neu cobreix els relleus i els suavitza, en forma una mena de quinta essència assossegada. Intensa bellesa de tot. Exaltant i alhora aquietadora.
Altres indrets de Vall de Boí: