Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
L'església arxiprestal de Sant Jaume va començar a edificar-se al segle XIV, encara que el seu aspecte actual data del XVI. Es tracta d'un dels conjunts gòtico-renaixentistes més importants del País Valencià. Té una planta de tres naus amb columnes espiralades, similars a les de les llotges de València i de Ciutat de Mallorca. Posteriorment van ser imitades a la catedral d'Oriola. La seva disposició interior s'assembla a la de la Seu de Manresa, en la qual probablement es va inspirar el seu autor.
Villena i la seva rodalia han estat castellanes des de sempre: des de la Conquista. I tot, en aquestes poblacions és castellà. Incorporades a la província d'Alacant en el segle passat, poc o no res ha canviat en elles, llevat de les obligacions administratives. Villena té un gran castell ruïnós, un castell esplèndid. Els marquesos de Villena havien estat uns dels senyors més poderosos de Castella.
De Biar a Villena i encara al davant d'aquesta darrera població hi ha un pla generós, parcialment aprofitat per a l'agricultura. a Biar parlen català i a Villena castellà. Només nou quilometres separen ambdues viles però el pes de la història –amb tots els seus condicionants- no dificulta gens la convivència. Naturalment, entre valencianoparlants i castellanoparlants –indistints ja atot arreu, amb independència de la llengua que hi predomine- no es plantegen grans problemes, perquè la jerarquia és òbvia: els de llengua materna castellana rarament canvien d'idioma, mentre que els catalanòfons són, a la pràctica, inevitablement bilingües.
A Villena comença la Manxa, tot i que el "camuflatge de fertilitats" propicia l'equivoc. Des de 1836 la vila pertany administrativament a la província d'Alacant. No és un cas semblant al e Requena –adverteix Fuster: mentre aquesta s'ha valencialitzat en part, Villena "es manté impenetrable: manxega".
Azorín la reputà de "señoril y mundana" i el de Sueca corregeix: "senyorívola i rural, més aviat". A mi em recorda una d'aquestes viudes castellanes, encara de bon veure, coqueta i un poc avara. Com Requena, fet i fet. Té un centre històric net, vistós i senyorial, clivellat de carrerons empinats que pugen cap al castell. [...]
Això pel que fa al vessant militar. En el vessant religiós, cal parlar de l'església arxiprestal de sant Jaume, gòtico-renaixentista i famosa pels seus pilars helicoïdals sense capitells; d'altra banda, mereix també una visita l'església de Santa Maria, amb façana barroca i una sola nau.
El campanar de l'arxipestral, delicadament punxegut, i la torre de la talaia, perfectament quadrada i coronada amb uns característics merlets, hi formen un duo emblemàtic al centre. Semblen suggerir un duel o millor una entente entre el poder militar i el clerical, que secularment han hagut de controlar la ciutat.
Altres indrets de Villena: