Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Dos textos, un de Vidal Vidal i l'altre d'Isidre Domenjó descriuen com és l'espai posterior de la catedral de la Seu, dominat pel monumental absis. A més a més, hi escau la lectura de dos breus però intensos i lírics poemes de Josep Espunyes. Un paisatge urbà que de manera gairebé immediata conflueix amb els prats, el riu i el parc del Segre, exponent de modernitat arran de la seva construcció per als Jocs Olímpics del 1992. Aquest indret és un dels llocs més agradables de la geografia urgellenca, amb la serralada del Cadí de fons.
L'església de Sant Miquel, a l'extrem més meridional del conjunt catedralici, és més cridanera per fora que per dins. El seu interior és llis i palesa tota la puresa elemental i despullada del romànic. De fora estant, sobretot pel cantó dels absis, exhibeix uns volums molt atractius. Això ja és a la part de darrere de la catedral de Santa Maria, en un jardinet que fa a la vegada de miranda sobre les gerdors de la vall, la mola mineral del Cadí i les instal·lacions del modern parc olímpic, amb el seu circuit d'aigües braves. El canal, els pontets de disseny i l'edifici social conformen un recinte construït amb bon gust i sense estalviar res. Per al Segre, que ja baixava amansit a aquestes altures del seu curs, el canal d'aigües furioses representa un reviscolament momentani, un cert retorn als orígens, una segona joventut que rememora el primer batec del seu cabal entre les muntanyes que miren l'ampla vall cerdana.
La Seu ha canviat la cara, des que va saber-se olímpica. Les cases de llevant, que donen al Parc del Segre, mostren colors amables i una llum que no tenien. Costa ara d'imaginar-les vestides velles i de fesomia trista. Ha estat una mà —o dues o tres— de pintura; i ganes de pintar-les, que prou falta els feia. Un cop restaurades, fa goig contemplar-les una estona de minuts insubornables. La ciutat, de sempre girada d'esquena al riu que baixa de Cerdanya, ha acabat per mirar-lo amb els ulls clars de l'amistat que es recupera.[...]
Colors de la terra, els que s'ofereixen a la vista de qui passeja pels canals del Segre. Cases fetes maques que estenen bugada a fora: tres pantalons a la serena. Finestres grans que deixen entrar el primer sol del dia i espitlleres, a baix de tot, que ja no tenen missió de defensa en una ciutat que no se sent enemiga ni reclosa en si mateixa. Ciutat oberta, és com la volen els qui hi viuen.
Lo Segre a rampeu,
a sol ponent la Valira...
Ciutat de la Seu,
si per la pedra m'atreus,
què no serà per la vida!
Èxtasi? Latria?
Si n'esbrinés lo detall,
tampoc me'n mouria:
Sant Serni, prop d'Anserall,
a la Seu, Santa Maria.
Altres indrets de La Seu d'Urgell: