Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Que la catedral sigui romànica –de fet, es tracta de l'única catedral romànica de Catalunya d'ençà que la seu de Lleida deixà d'albergar el bisbat de Lleida– dota l'edifici d'una foscor molt característica que ha singularitzat durant segles els oficis i la pregària dels fidels que hi assisteixen. En aquest ambient de fosca, de volun-tari aïllament, de retrobament espiritual, una de les icones centrals de la fe urgellenca és la Mare de Déu d'Andorra, que rep aquest nom perquè, segons la llegenda, estigué amagada en territori andorrà durant la invasió sarraïna. Es tracta d'una talla de fusta policromada d'estil romànic del segle XIII que, a més, és patrona de la ciutat, i que podrem trobar dins l'absidiola de l'altar major. És al seu davant on podrem llegir un breu text de Vidal Vidal que identifica la procedència de la talla de la Mare de Déu.
L'ofici comença, el cant de la sibil·la, fosca font brollant en la boscúria de cares espaordides, queia sobre nosaltres amb la seva impassible condemna de faltes, predicció de càstigs, exhortació d'esperances. Ni jo mateixa, que el cantava, no el sentia sortir de mi. Fins per a mi era una veu llunyana, davallada d'altres fonts que no dominava. Em vaig deixar posseir pel cant, tot dient coses que, no essent totalment meves, ja no podia deturar. Dreta al mig del cor, centrant la corba de l'absis davant el setial d'Ermengol, la meva túnica verda posava sens dubte una lluor a les tenebres de la gran volta; els cabells rossos i llargs onejaven moguts pel cant, seguint els ritmes tristos i comminatoris, ara esllanguits, ara redreçats, posant llampecs d'or sobre el foc maragdí de la figura, dreçada i ressonant enmig de les tenebres.
L'interior del temple sorprèn el visitant per la serenor de les seves línies i la foscor de les naus, densa i antiga. En el centre del creuer s'alça el cimbori, cobert amb una cúpula que se sustenta en petxines, una construcció no gaire usual a Catalunya. A la capçalera de l'església, l'absis central és presidit per la imatge de la Mare de Déu d'Andorra, una talla, segons que sembla, importada de França en el segle xiii. La flor de lis que Maria Santíssima sosté amb la mà dreta confirma la sospita.
Altres indrets de La Seu d'Urgell: