Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Portal de Sant Roc, conegut com "el portalet", pertany al segle XIV, i és l'única resta de les muralles de la vila. En aquest punt podem llegir un text de Josep Maria Espinàs que es refereix a la controvèrsia de mantenir l'antropònim Cid en el topònim de la vila i d'una nota de dietari de Joan Garí.
Dins aquest garbuix, potser el primer punt que cal aclarir és que la fórmula «Villafranca del Cid» és una aberració històrica. Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, mai no va tenir cap relació amb Vilafranca, i l'argument és definitiu: quan Vilafranca va néixer, ja feia més de cent anys que el Cid era mort. Els historiadors valencians han protestat d'aquesta absurda referència al Cid, que alguns consideren d'altra banda un càstig imposat a la vila pels Borbons, pel fet que en la guerra de Successió Vilafranca s'inclinà a favor de la casa d'Àustria per fidelitat a la seva llengua, els seus furs i les seves corts. No és l'únic cas, al País Valencià, que s'ha utilitzat el cidisme per desnaturalitzar el país.
La falsificació històrica s'aprofita del que seria un nom correcte i comprovat: Vilafranca del Saït, o del Sit. És sabut que Saït, en àrab, vol dir «senyor», i aquest senyor seria el generós fundador de la vila, Balasc d'Alagó.
Vilafranca del Maestrat és una denominació que apareix poquíssim en públic, encara que sigui usual en els mapes i textos escrits en català. A Vilafranca s'objecta contra aquest nom que la vila mai no va estar sotmesa a la jurisdicció del mestre —d'aquí ve el topònim— de l'orde de Montesa, i que per tant no té res a veure amb el Maestrat històric. Els vilafranquins amb qui he parlat se senten més vinculats —ni que sigui rivalitzant-hi— amb Morella i els Ports.
28-III-02 (DIJOUS SANT) (fragment)
Vacances de Pasqua: Vilafranca. Com esperant-ho, l'oratge s'ha girat. De l'esplendorosa primavera de la Plana passem a una rendició dràstica dels termòmetres -baixen fins als cinc graus. El dia s'ha tornat gris i desagraït com un fill acomplexat. Sent l'atmosfera tan densa, les estufes de llenya fan fum i el paisatge té un aire de paràlisi incomprensible i llunyana. Després es posarà a ploure i l'aigua anirà baixant pels carrers a petites ones. Tot convida a quedar-se a casa dedicat a alguna noble activitat de l'esperit, mentre un cabàs curull de llenya vigila l'estufa crepitant. És el que té aquesta muntanya: s'hi és més productiu perquè el rigor mortis que de vegades convoca el paisatge et va dient subtilment a cau d'orella «carpe diem». I nosaltres, pobres mortals, en fem cas de seguida.
Altres indrets de Vilafranca del Maestrat: