Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al costat del desaparegut castell, a la part més elevada de la població, es va construir una església gòtica, la qual fou reformada a les darreries del segle XIV. El deteriorament del temple i el canvi de gust incidiren en la construcció d'un nou temple el 1698. Les obres finalitzaren el 1704, però el 1716 encara continuava la construcció del campanar i les sagristies. L'orgue es va muntar el 1734, obra dels germans Turull, naturals de Morella. La façana és un gran mur rectangular de carreus, amb una cornisa recta, rematada per una petita espadanya en el centre i boles als laterals. La portada, centrada en aquest frontis, consta de dos cossos, on l'inferior presenta una obertura d'arc de llinda motllurat, flanquejada per quatre pilastres toscanes, dos i dos, amb el fust rebaixat, que suporten un entaulament on sota la cornisa hi ha decoració de dentells; i per damunt, al segon cos, una fornícula coberta amb volta de canó amb el sant titular, flanquejada per pilastres i coronada per un frontó amb arc d'inflexió, rematat en els costats per pinacles en forma de ceba. En ser-hi al davant ens podem servir com a lectura del poema que dedicà a la vila Vicent Andrés Estellés i de la crònica de la visita que hi féu Josep Maria Espinàs.
Albocàsser
Tot ha de ser com fou una vegada
en temps passats de permanent vigència.
Oferiràs el ram o l'agrupada
saó feliç d'un País que es recobra,
i diràs mots, responsabilitats.
Vénen cavalls i entre la pols escoltes
el pas segur de l'any d'autonomia!
Veus amb orgull les barres de l'escut!
Passejo per la vila, que més enllà de la carretera no sembla tenir cap centre urbanístic ordenat; els carrers són tranquils, i això que és dissabte, i m'entretinc observant els canyissos, les populars persianes de canya que sovint protegeixen la porta i les finestres d'una mateixa casa. És una artesania magnífica que segurament decau. La Isabel pregunta on es poden comprar, i li diuen que potser encara trobaria un home que en fa a la Torre d'En Dimenge (Domènech), però que s'han d'encarregar. Aquests canyissos són la pell càlida de les façanes, i dóna gust passar la mà per les seves rugositats.
Les cases del centre d'Albocàsser tenen un afegit curiós: les portes estan guardades per una reixa de ferro, amb els barrots prou separats perquè hi pugui passar una persona. Són reixes que s'instal·len quan hi ha d'haver bous. Ara estan muntades en tots els carrers pels quals ha de passar l'animal, entre la carretera i l'església, que té una bona façana i un campanar ben plantat. En una altra església, més antiga i als afores, em diuen que hi ha un important retaule del segle XIV, que no he pogut veure, i el sarcòfag de Joan de Brusca. Joan de Brusca és un senyor que va viure fa 750 anys i a qui va ser encomanat el poblament d'Albocàsser. És una vila, doncs, que té fundador conegut. Pocs anys abans, el 1233, les tropes de Jaume I havien conquistat l'indret als moros, i el nom d'Albocàsser és l'únic fil visible que lliga aquest poble amb la llunyana dominació dels àrabs. (És significatiu que la gent d'aquí pronunciï Lo Bocàsse, diferenciant l'article, i que siguin coneguts com a bocassins).
Altres indrets de Albocàsser: