Illot del Cargol

Autor: Josep Barceló i Matas
Obra: El clos del pastor , 1947
Pàgina: 62

De la roca dita el Cargol

III

 

La mar serena

d'escuma emplena

tot el redol

del vell Cargol.

També l'enronda

amb vestit blau

que porta blonda

de lli suau

filat pel bes

que al Cargol dóna,

com un promès

que s'apassiona,

l'onatge fi

del lleu garbí.

Autor: Aurora Bertrana i Salazar
Obra: Vent de grop , 1967
Pàgines: 30-31

Es posaren a cercar les angleses. El Passeig de Mar el van fer d'un cap a l'altre qui sap les vegades. Exploraren la terrassa del «Glacier». Ficaren el nas a «La Sirena Alegre».

Aquest bar tenia pèssima anomenada. Hi havia gent forastera de mala estofa. S'hi engataven i armaven unes gresques imponents fins a la matinada. Unes noies soles, per molt angleses que fossin, no gosarien entrar-hi. «El Oasis» era diferent. Hi havia atraccions i s'hi ballava amb orquestra. Fins hi anaven botiguers enriquits, de La Cala, endiumenjats i amb la muller. El preu de les consumacions era molt alt. Ni en Biel ni en Rafel no duien prou diners per a entaular-s'hi. Però en Biel va decidir:

—Atalaiarem les taules des de l'entrada.

«El Oasis» estava instal·lat en un pati amb dues palmeres. Les palmeres no eren de plàstic. Per bé que velles, desnerides i empolsades, eren naturals.

Dos anys enrere, aquell pati servia d'establa. L'escombriaire municipal n'era el propietari. Hi guardava la mula i el carro de les escombraries. Algú li va suggerir que allí s'hi podia instal·lar un «dancing». L'escombriaire hi rumià algun temps. Recapacità que la idea era bona. Es decidí a posar-la en pràctica.

Havia trobat tot seguit un soci capitalista, el mateix que li havia suggerit la idea. I, en poc temps, els dos homes convertiren l'establa en un pretès oasi. La idea del nom, també era del soci. Perquè les parelles hi poguessin ballar hi feren construir una pista de ciment. Al voltant, hi instal·laren taules i cadires. De primer dansaven al so d'un tocadiscos, més tard, ja ho feren amb orquestra.

Al cap d'un any, l'escombriaire va presentar la dimissió a l'Ajuntament de La Cala. Va vendre la mula i el carro i adquirí un automòbil. Al cap de dos anys ja es feia construir una torre a la Punta.