Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Durant la Segona Guerra Púnica, al segle III aC, Emporion es va convertir en una possessió romana i va passar a anomenar-se Emporiae. I aquest va ser l'inici de la romanització de la Penísula Ibèrica. La nova ciutat creada per desig de Juli Cèsar darrere de l'original grega, va ser dissenyada deu vegades més gran i amb un traçat urbanístic semblant a un tauler d'escacs. S'hi van construir les noves muralles de formigó de calç encofrada sobre dues fileres de pedres gegantines, resta monumental de les quals és la porta que se'n conserva a la banda meridional. Tenia una gran plaça fòrum porticada, amb diversos temples i botigues (tavernes), i uns grans banys públics. Fora de la muralla, hi havia un barri d'artesans metal·lúrgics, un amfiteatre i un gimnàs o palestra. Precisament, al davant del portal romà podem llegir un poema de Josep Barceló i Matas que hi fa referència i un de Núria Esponellà que recrea l'Empúries que ha passat avall.
Pels llocs emporitans
En el portal ciclòpic de les runes d'Empúries
vaig entrar moltes voltes i els seus carreus, brunyits
pel fregadís dels carros que fa un deix de centúries
amb sotracs hi passaven, tocava amb el meus dits.
I pel llindar de pedres amb ròssecs i allisades
per rodes i les passes d'uns homes de relleu,
herois i grans polítics, també hi he fet passades
i pretenguí deixar-hi l'empremta del pas meu.
En els graons d'un temple del qual aquests són restes
amb trossos de columnes a dins del clos sagrat,
m'asseia recordant-me del ritu de les festes
amb què persones vives havien adorat
el déu o la deessa, objectes de pregueres,
de sagnants sacrificis i encens dels sacerdots
i abundoses ofrenes votives que sinceres
i reverents els duien els llurs fidels devots.
Guardià
La mar fosca i pelada té ulls de gat.
No hi ha pous ni arengades ni garum:
crostes d'estrats damunt pedra i més pedra,
pols sobre pols que diposita un gruix
espès d'oblit. Se n'han anat les barques,
els mercats han plegat i els salaons reposen
sense tines ni carros de cavalls
ni cap túnica bella de patrici
que s'envoli en el fons de l'horitzó.
A les cisternes es podreix un dit
d'aigua plujana, l'àgora és deserta,
cap batec d'ala torba les cornises.
Ni crits d'aspres soldats ni murmuri d'abelles.
Només un gat arqueja el llom mandrós
i arrufant el musell miola cap a terra;
s'enllora el vell mosaic a la intempèrie
i ell es replega ignorant cap perill.
No sap que els fal·lus esculpits en pedra
ja no vetllen pels vius,
que, hora foscant, ningú guarda la porta.
Altres indrets de Escala: