Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El mosaic del sacrifici d'Ifigènia va ser descobert el 1849 excavant una domus romana. A base de teseles, en un quadrat de mig metre de costat, representa un episodi de la Ilíada en què Efigènia, filla gran del rei Agamèmnon, rei de Micenes, aconduïda per Ulisses, a la seva esquerra, ha de ser sacrificada per son pare, a la seva dreta, quan de camí a Troia per a participar en la guerra, els vaixells d'Agamèmnon van quedar aturats a Aulis a causa de la manca de vent. Calcant, amb túnica blanca, vaticina que l'única manera d'aplacar Àrtemis era sacrificar Efigènia. Unes fonts afirmen que el rei culminà el sacrifici, però la majoria creuen que va sacrificar un cabró (el déu Pan transformat) en el seu lloc. D'altres apunten que Agamèmnon estava preparat per al sacrifici de la seva filla, però que Àrtemis la substituí per una cérvola (figures a la banda dreta superior del mosaic) i se l'emportà a Tàurida (avui dia Crimea), on la va fer servir com a sacerdotessa, concedint-li el do de la immortalitat.
Tenint al davant el cèlebre i bell mosaic podem llegir la prosa que li dedicà Pere Coromines, un record d'una entremaliadura de Francesc Cambó infant, el sonet de Carles Fages de Climent en què interpel·la a l'heroïna sobre la seva immortalitat i, finalment, el poema que li ha dedicat Jordi Pla i Planas.
La Gràcia que fa divuit de l'Empordà és el mosaic que representa el sacrifici d'Ifigènia. Per entre mig de les vinyes enristrades cap a tramuntana arribeu a la barraca que tanca el delicat tresor. L'harmonia dels colors, la disòsició i el moviment de les figures, la varietat de sentiments que s'hi expressen amb un art que commou, el realisme del dibuix, l'estilització dels elements decoratius, i fins la representació espiritual de la devesa caçadora del cervo, i del poeta diví amb la seva lira, us deixen que no teniu cor per a sentir i ulls per a contemplar. L'home que està a la dreta d'Ifigènia és ben verament d'un art exquisit. Quan us en torneu cap a l'Escala amb el regust de la impressió que acabeu de fruir, la imaginació es posa damunt de les ares d'Empòrias i li sembla que les runes es lleven i que els foceus vetllen encara damuntles muralles gregues de la ciutat.
Durant l'estiueig, anàvem a prendre banys de mar a la platja d'Empúries, prop de l'Escala. Allí no em limitava a banyar-me sinó que, amb Pep Oliveras Maranges, anàvem a fer excavacions a uns terrenys propietat del seu pare, prop de la platja, on hi havia ni més ni menys que la necròpolis emporitana, en la qual, anys a venir, tantes descobertes s'havien de fer. Llavors, tot remenant terra, hi trobàvem alguna o altra moneda i trossos de vidre molt interessants. Ja havia estat descobert el famós mosaic d'Ifigènia, avui al Museu de Barcelona. S'havia cobert amb un vidre, però el vidre s'havia trencat i nosaltres, criatures de cinc a deu anys que hi teníem lliure accés, no li guardàvem el respecte que es mereixia: algunes de les moltes pedretes que hi manquen segurament que les arrencaren les meves mans infantils i pecadores.
Ifigènia
Les canèfores dansin sota els arcs triomfals
de baladres en flor; ran de buides cisternes
cuques d'ònix ablamin maragnides lluernes;
cruixi el vent en la força d'un vaixell de tres pals.
Dauri el sol i penetri, ran dels murs federals,
en sarcòfags mal closos les ossades paternes;
ens previngui l'harúspex d'esquinçades galernes;
per corona d'Asclèpion frisi un vol de pardals.
S'exornin l'arcada de porpra els tamarius;
els mosaics ens delatin sacrificis lascius;
els cargols dibuixin mots de plata en els líquens.
Tu, Ifigènia, filla d'Agamèmnom, explica'ns
—per què dus en els temples virginals l'aspre llor,
benaurada— el designi d'una sang que no mor.
Ifigènia (mosaic d'Empúries)
Ifigènia, per un instant, esguarda l'ara.
La caça d'Agamèmnon, sacrílega ofensa.
sols serà oblidada amb el sacrifici.
L'honor dels aqueus, sollat per infaustes paraules,
és per damunt de l'amor primigeni.
Àrtemis s'ha aïrat i cal ser apaivagada
perquè l'eòlic impuls torni el respir a les naus
que han d'acomplir l'epopeia més alta.
No entén la donzella per què la promesa
del tàlem amb l'ínclit plançó de Tetis fecunda
ha estat l'esquer per a la mort més injusta.
Tomba el capvespre pigmentat d'anèmones
i amb sentors de menta. L'oreig li destria
els cabells, que acaronen les nues espatlles.
Abans que l'esquerpa deessa acudi,
de trasbals colpida, a socórrer
la qui farà sacerdotessa
a la inhòspita Tàuride, on campen les feres.
cau Ifigènia exànime, vinclat el cos,
com un jonc vençut per la ventada,
damunt l'ara que l'acull en pètria abraçada.
Entre els sorrals de la vila emporitana,
tessel·les amb color de bresca i aram
tan vívid record de la noia en dissort,
de tanta bellesa sofrent sota el plany
que entona el vent rere els xiprers en flama,
guardes eternals, penyora del temps a l'indret
on és trobadís el bes del mar i la plana.
Altres indrets de Escala: