Castell del comte

Autor: Víctor Mora i Pujades
Obra: Dins Bonavnetura, Daniel , 1992

—Quins valors porta el mite d'«El Capitán Trueno» i quina relació tenen amb el seu estat vital quan el va crear?

«El Capitán Trueno» és un cavaller errant, per tant participa de tota la cosa de la taula rodona, al servei dels febles i dels oprimits. Jo en aquells moments tenia la preocupació de la justícia social i l'obsessió d'anar en contra del poder personal. La història d'«El Capitán Trueno» consisteix a fer d'agitador. Va per tot el món i quan arriba en un lloc on la gent està oprimida, els aixeca contra el tirà. Com que és d'una època en què imperava la censura, és un conte possibilista; diu coses però no d'una forma clara. Diu coses com "Santiago y cierra España", per fer-ne colar d'altres.

—Va néixer a l'Empordà?

En una història que vam fer l'Ambrós i jo fa uns anys vam situar «El Capitán Trueno» a l'Empordà. Ell és un hereu, però té un germà que està molt emprenyat perquè vol ser ell l'hereu. Com que a «El Capitán Trueno» no l'interessa això, sinó els llibres de cavalleries i lectures com La República, de Plató, i els clàssics greco-llatins, passa l'heretatge al germà i fot el camp a la recerca d'aventures amb ideals de justícia.

Autor: Víctor Mora i Pujades
Obra: Dins La veu i la rialla del Capitán Trueno , 1991

—A més de l'autocensura, ¿els llimaven molt les històries? Perquè suposo que de tant en tant, intentàveu passar-ne alguna, ¿no?

—Ambròs: Ho intentaves, però no ho aconseguies. Hi havia algun moment que veies un personatge atacant un altre i no hi havia armes.

—V. Mora: Això va ser durant un temps; feren traure els punyals i les espases, que vam haver de raspar. Això se li va acudir a una senyoreta, delegada de censura, que volia fer mèrits davant dels seus jefes. Però els personatges, sense armes i amb puny alçat, encara eren més subversius.

—I els seus guions, Mora, ¿què aportaven de nou?
Humor... i que el personatge no era un solitari, sinó que tenia amics. Tampoc no era encarcarat, com altres. I sense el grafisme de Miquel que possibilita la comunicació immediata, hauria estat, com tants altres guions meus, un guió fracassat. Per a mi, ell és l'historietista millor i el que millor ha interpretat el que jo volia dir.

—¿A què respon el fet que es repeteixi el mateix esquema de tres personatges protagonistes a «El Capitán Trueno», «El Jabato» i «El Corsario de Hierro»?

—V. Mora: Decidírem aquesta fórmula per El Capitán Trueno i, en veure que funcionava, la vam continuar aplicant. Era més divertit que l'heroi anés acompanyat.

Autor: Núria Esponellà i Puiggermanal
Obra: Quadern d'Empúries , 2000
Pàgina: 47

El capità Trueno

 

Els capitans com tu, Capità Trueno,

van sense estol ni exèrcit en galeres furtives,

naveguen en la mar sense cap brúixola,

duen tot l'equipatge empaquetat als ulls,

una espasa al cinyell

i un viu de tossudesa a cada cella.

Els capitans com tu són rampelluts

i, si ataquen pirates o taurons,

són els darrers d'abandonar la barca.

S'ho juguen tot per tot.