Monument a la Lídia a Es Llaner

Com organitzaríem la nostra vida a Cadaqués?

Autor: Eugeni d' Ors i Rovira
Obra: La veritable història de la Lídia de Cadaqués , 2002
Pàgines: 281-282

Com organitzaríem la nostra vida a Cadaqués? Només hi havia una persona amb qui poguéssim comptar —Lidia, "la Ben Plantada". Lídia era una dona del poble, vídua del Nando, "el bon mariner d'ulls blaus i mirada serena". La seva edat era d'uns cinquanta anys. L'escriptor Eugeni d'Ors havia estiuejat una vegada quan tenia vint anys, a la casa que Lídia posseïa en aquella època. Lídia tenia l'esperit predisposat a la poesia i havia quedat meravellada de les converses inintel·ligibles dels joves intel·lectuals catalans. De vegades, quan l'Ors es disposava a sortir amb la barca, acompanyat del marit de Lídia, cridava a ella que li portés un got d'aigua, i, en donar-li les gràcies, l'Ors exclama diverses vegades:

—Mirin la Lídia, que ben plantada que és!

A l'hivern següent, d'Ors publicà el seu famós llibre La Ben Plantada, amarat de neoplatonisme, i Lídia va dir de seguida: "Aquesta sóc jo". Es va aprendre el llibre de memòria i començà a escriure cartes a l'Ors en les quals els símbols aparegueren aviat amb una abundància alarmant. L'Ors no va contestar cap d'aquestes cartes. Però escrivia en aquell temps la seva columna diària a "La Veu de Catalunya", i Lídia va arribar a creure que els escrits de l'Ors constituïen una resposta a les seves cartes, detallada encara que figurativa, resposta a les seves cartes. Ella explicava que aquest era l'únic recurs de l'Ors, car una dama a qui ella aplicava el nom de "Mare de Déu d'agost", i certes altres dames que tenia raons per a considerar els seus rivals, haurien aconseguit pèrfidament d'interceptar la correspondència.