Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
A Valls la tradició castellera arrenca del 1801 amb la Colla Vella, quan se la coneixia com la Colla dels Pagesos. Els seus orígens, però, es perden en l'evolució de l'antic ball de valencians o de les moixigangues de finals del segle XVIII. Va ser la pionera en les construccions més emblemàtiques del segle XIX, com ara el primer quatre de nou sense folre l'any 1881 i el cinc de nou amb folre el 1883. Tanmateix, també a principis del XIX tenim documentada l'altra colla vallenca de la Colla Joves Xiquets. Sorgida del Partit dels Menestrals, (Pandilla Alta), partidaris de les noves idees liberals aparegudes l'últim quart del segle XVIII, amb la Revolució Francesa. Hauria estat fundada el 1812 per Josep Batet Llobera (àlies) Casteller, solter, pagès i políticament liberal, "el primer dirigent o cap de colla de tots els temps a Valls", quan tenia 19 anys.
Aquest altiu monument, ubicat al passeig dels Caputxins, és obra de l'escultor vallenc Josep Busquets i és un homenatge de la ciutat a una de les seves tradicions més emblemàtiques: els Xiquets de Valls.
El monument està format per una gran piràmide de pedra sorrenca que amida 11,70 metres, muntada damunt un pedestal de 2,40 metres. En cada cara de la piràmide hi ha una construcció castellera: un quatre de nou, un dos de set i un pilar de sis. Al costat del monument hi ha un alt relleu, també de pedra i en mida natural, que representa els grallers i els timbalers, companys inseparables dels castellers.
Davant del monument, que Valls va erigir a les seves colles el 17 d'octubre de 1969, podem llegir el poema/cançó entusiàstic que els va dedicar Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874) i la glossa que, el 1916, Eugeni d'Ors (Barcelona, 1881- Vilanova i la Geltrú, 1954) va escriure en homenatge de l'Isidro del Rabassó, un dels caps de colla més popular de tots els temps.
Los Xiquets de Valls
Coro descriptiu català a veus soles. A Eduard Vidal,
li ofereix aquest record d'una gaia festa passada
en sa companyia, son afectíssim amic, L'autor.
A la plaça!
Prenen part en nostra festa
Los forçuts Xiquets de Valls,
I en pilars, castells i torres
Mostraran sa habilitat.
Pels carrers fan la passada
Amb les gralles i els tabals.
Nara-nara!— Ram, plam, tram!
I a la casa de la vila
A migdia faran cap.
Quina gatzara, quina delícia
Causen al poble los braus Xiquets,
Quan fan alarde de llur perícia,
Força, equilibri, valor i seny!
Viva! Viva!
Vénen de Valls amb sa rústica orquestra.
Viva! Viva!
Vénen de Valls per honrar nostra festa.
Formen la colla
Jóvens com cal.
Benvinguts siau
Los Xiquets de Valls.
Quina gatzara quina delícia
Causen al poble los braus Xiquets,
Quan fan alarde de llur perícia,
Força, equilibri, valor i seny!
—Se ouen ja els tabals i gralles!
—Ja s'obiren los Xiquets!
Plam, ra-a-patapa, plam!
Nan, nan, nàrat, nórat, na!
Fan castells pujats per sota
I torrots de cinc pilars;
Alcen torres de set pisos
I movibles espadats.
Quina gatzara, quina delícia
Causen al poble los braus Xiquets,
Quan fan alarde de llur perícia,
Força, equilibri, valor i seny!
Ra, patapa, plam!
Nàrat, nórat, na!
Ai quin plaer!
Quin regositj,
Veure el nen
en lo bell cim
Com fa l'aleta
I ho fa somriu;
I als jovenets
Del setè pis
Fent figueretes
Sobre els del quint!
Nord dels Xiquets ne sien
Ninetes, vostres ulls,
Hermosos,
Com los estels de plata
Que en lo zenit obscur
Brillen en nit serena
I l'ample espai
Banyen de llum.
Nines gentils,
los Xics galants
Braus us rendeixen
Son homenatge,
I amb dolç afany
Vostres mirades
Presten coratge
Als Xiquets de Valls.
Nord dels Xiquets ne sien
Ninetes, vostres ulls,
Hermosos,
Com los estels de plata
Que en lo zenit obscur
Brillen en nit serena
I l'ample espai
Banyen de llum.
Nàrat, nórat, na!
Ra, patapa plam!
Adéu siau, Xiquets de Valls!
Adéu siau!
Pindàrica tercera en honor d'Isidro del Rabassó
Píndar cantaria l'Isidro del Rabassó, casteller a la ciutat de Valls, nascut fa setanta-sis anys, casteller de fa seixanta-sis anys, cap-de-colla d'ençà de la segona guerra carlina.
L'Isidro del Rabassó, que no cobreix son front amb el mocador vermell, sinó amb la musca barretina. I dins els plecs de la musca barretina hi guarda els bitllets guanyats en son joc ardit. I sota la musca barretina, el negre clatell té, en blancs solcs, les arrugues dels setanta-sis anys.
Però el cap no s'acota pas de sentir, a dreta i esquerra, els dos peus de xiquet dels «terços», encastats i fèrriament engrapats, l'un a cada espatlla. Ni flecta sos genolls el pes de la valenta torre. Ni nuvola la imatge de la mort aquests ulls clars, en el rostre, a trets durs, de romà del Camp de Tarragona.
I el dos que li fa cara és el seu fill. I el terç que li puja a l'espatlla és son gendre. I Enxaneta, cim joiós del castell, és son nét. I hi ha en cada castell de la colla un altre fill seu i un altre gendre i quatre xiquets més, que els és avi.
Fer castells és necessari, viure no és necessari. Aquesta sentència heroica, l'inquiet viatger l'ha confegida en els solcs del clatell de l'Isidro del Rabassó.
27-X-1916
Los xiquets de Valls
Mireu-los, ferms, atlètics, sis homes se junyeixen,
s'abracen se colltorcen i semblen lluitadors,
se'ls inflen les artèries, llurs cors s'eixamplen, bleixen,
i apreten les llurs testes policroms mocadors.
El sòcol és ciclòpic i quatre s'atreveixen
damunt de les espatlles dels braus aguantadors,
i tres que ja es preparen... amunt, amunt... com creixen
per sobre els caps i cames... mes manca un pom de flors.
Ja puja un nin dolcíssim de cara riallera
que mostra en els seus llavis l'eterna primavera...
ja puja... ¡i com s'arrapa!... mireu-lo amb quin anhel!
i a l'espadat fortíssim s'abraona l'enxaneta
i sura i s'enriola i sona el toc d'aleta
quan la Candela humana ja crema ran del cel.
Altres indrets de Valls: