Ajuntament

Mont-ral. Nit fredíssima i estelada. ...

Autor: Olga Xirinacs i Díaz
Obra: Música de cambra , 1995

Mont-ral. Nit fredíssima i estelada. Totes les cases del poble ja havien tancat llums i finestres, i nosaltres remuntàvem la carretera, a poc a poc. A baix, la refineria s'estén com una ciutat d'encanteri, com una teranyina perlada de tritlleigs distants. La foscor de l'obaga oculta les lleus fregadisses nocturnes, i el crit dels rapinyaires rebota esmorteït pels marges herbosos. Ens trobem amb uns amics a la voreta del foc i la conversa és amable de cara als tions i les brases. La vida enceta una altra dimensió al voltant del foc, fins l'alimentació pren un caire més natural, acostat al terrer, primitiu: carxofes a la brasa, de cor plomós i fulles aflautades, patates al caliu, la carn amb brasa de ginebrons i ramets de sajolida i romaní, les torrades... cadascú explica els seus petits secrets i mira d'afegir el tronc més escaient, els branquillons per a l'equilibri adequat. No oblidem que la llenya ha de ser buscada, tallada i carregada en una sortida al bosc que comporta tot un ritual. Disposarem les eines, destral, xerrac, càvec, lligams i bosses. Un cop a la clariana elegida, sortirem a buscar l'arbre mort, aterrat, que creiem més idoni. I a la feina. L'olor de la fusta tallada és una flaire inoblidable, viva àcida, companya de la roba on queda el polsim i que després resta a la llenyera i allarga el record del bosc. El transport a tracció, anava a dir animal, cap a l'auto i carregar. L'aixadeta servirà per a descolgar l'arbust, planteta o arbrissó que replantarem vora casa, embolcallat en un pa de terra, fosca i fèrtil. Si trobem arrels de boix o ginebre, intentarem polir-les i obtenir una figura capriciosa: el cap del cérvol, del gos, l'home en diferents positures, que cal afinar perquè no quedi un braç enlairat infinitament o una cama clavada a l'altra part del món. El bosc és tota una lectura especial.