Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest vas monumental que conté les restes del rei Pere II és de pòrfir i segons la tradició va ser portat des de Sicília, encara que alguns autors creuen que prové d'algun enterrament romà. El vas descansa sobre dos lleons de marbre i és coronat per una magnífica tapa decorada amb escultures gòtiques. El conjunt queda rematat per un esvelt templet de quatre arcs amb llaceries geomètriques, pinacles i cresteries. Un poema de Ferran Canyameres (Terrassa, 1898 – Barcelona, 1964) en ressegueix el llinatge i les proeses, i un altre de Joan Llongueras (Barcelona, 1880- 1953) destaca la simbologia del conjunt monumental. Una breu prosa de Josep Santesmases (Vila-rodona, 1951) dóna protagonisme i, doncs, la veu a la banyera de pòrfir que guarda les despulles del rei Pere II el Gran.
El sepulcre de Pere II el Gran
Nascut fou a València
Pere II el Gran
enmig la reverència
de tarongers, arran
de l'horta remorosa
en trescar secular
i terra generosa
que, sota d'un cel clar,
li va cabre la glòria
de donar llum a un rei,
primer dintre la història
de cristiana llei.
La gesta del monarca
l'encén l'escut barrat,
aquest escut que marca
la sang en camp daurat.
Enrobustida branca
de l'arbre esponerós,
morí a Vilafranca,
valent i fervorós,
i amb ànsies expressades
—del cor mil tornaveus—,
de tenir a mans creuades,
sepulcre a Santes Creus.
La banyera
Sobre dos lleons de pèl rinxolat, sostinguda com surant en la mar, entre filigranes de pedra d'ogiva, del rei Pere el Gran, en sóc joier preuat. Amb símbols com el meu, dipòsit d'essències nostrades, bastiren una romàntica història, per la renaixença de la pàtria adormida i encotillada. Sóc la banyera de pòrfir, color de magrana fosca, la pedra més dura, bellament ornada per rebre les reials despulles. Ah!, destí traïdor, si per fines donzelles vaig ésser esculpida, per sentir entre esquitxos, rialles, entre mullenes, pells fines, per saber-me vas de cossos vius i sublims, m'engiponares la noble, però lúgubre comesa de sepulcre reial. Entre la vida i la mort, no hi ha honor que valgui: d'ésser possible, la tria hauria estat clara. Roger de Llúria, fidel en terra i en la mar, en la guerra i en la pau, com un peix quadribarrat, jeu al peu de la nau reial, compartint la fredor de la mort llarga.
Altres indrets de Aiguamúrcia: