XXVI
AMONESTA LO AUTOR A LA JOVENTUT QUE NO S'AFICIONE A LA HUMANA HERMOSURA SINÓ ÚNICAMENT A DÉU I A SOS SANTS
Flaca parcialitat de ma ventura
De enemics poderosos rodejada,
On va aqueixa esperança mal fundada
Per gloria incerta i pena tan segura?
Què vana presumpció, què desventura
T'anima a la conquista senyalada
Del gust mortal, essent tan desditxada
Que para en miserable sepultura?
Si de la humana sort més poderosa
A la mes dèbil, amb igual tristesa,
Veus queixar-se a tothom de la Fortuna,
Muda l'intent, camina valerosa
A conquistar la perfecció i bellesa
De Qui porta entre peus al sol i lluna.