Voltants del castell
La molsa que t'envolta, verda i fina
com una lleu catifa de vellut
és la millor garlanda al teu escut
que formen a l'ensems mur i codina.
Malgrat la teua guarda gegantina
l'alta verdor amiga t'ha vençut
i el que ni el temps ni el foc mai no han pogut
ho ha aconseguit la humil perpetuïna.
Quan ve la Primavera, com m'agrada
veure d'aqueixa mena. Enlluernada,
la meua ànima et mira, et palpa, et sent,
i tornen els records de la infantesa,
i sent fer-se real tanta dolcesa
i sé més meu que mai el pensament.