València
Viudeta es queda València
al cloure sos ulls lo Cid,
tot pensant amb aquell astre
que mai més li ha de sortir.
Demanant sa mà de reina
cristians i sarraïns
amb sos ceptres i corones
desfilant per son jardí.
L'espòs que perdé València
parió no vol tenir;
de tants reis com la demanen
a cap ha donat lo sí.
Quan lo rei en Jaume arriba,
ella el pren per altre Cid;
l'abraçada que es donaren
als moros fa estremordir.
Per què tremolen los moros?
Los segles nos ho han prou dit:
si dels braços del de Burgos
tornava als del sarraí,
des dels braços de don Jaume
passava als de Jesucrist.
De cor don Jaume l'estima
com a l'esposa el marit,
i aprés de viure prop d'ella
vol en sos braços morir.