Us veig, senyor Sant Jordi, en els
batecs blavosos del capvespre,
en les mans decandides de ponent;
us veig llunyà, minúscul,
fent-vos enfora amb la cançó i la rosa;
us veig en els cantons de la nostàlgis,
cavaller de claror, espurna en la tenebra.
Adesiara
Em passeu per la vora, llampec, frisança.
Portau l'espasa al cint,
al broquer fulgurant la creu de flama
i, enarborat,
el penó d'or i sang
tremolant en el vent de l'esperança.