S'ha escrit sovint que l'indi és indiferent, perquè passa per alt coses que els blancs empaitem traient el fetge per la boca. I s'ha parlat molt de la impassibilitat de l'indi davant de trasbalsos que a nosaltres ens semblen memorables, com néixer, morir o el fet de viure amb penes i treballs. Càustics, els blancs trobem molt il·lustratives histories com aquesta:
«Un pastor evangelista americà va traslladar-se a Mèxic, Districte Federal, amb la seva esposa i dues filles. Anava a salvar ànimes i a explicar que a la terra s'hi ve de pas i que el que de debò compta és el cel.
»Un cop instal·lats en un pis nou de la colònia Narvarte, prop de la missió, la senyora va llogar una dona del país, una india originària de Huejotzingo, que vivia al barri de Popotla. La dona era casada —no pas de plantilla, segons expressió d'ella— amb un xofer desobligat que no s'ocupava de la família. Tenia una colla de fills, d'aquest i d'altres matrimonis temporers, i no es podia comprometre a una feina que l'obligués a dormir fora de casa. De manera que fou emparaulada per començar de bon matí i acabar cap al tard, amb temps de retirar a bona hora.
»En una ocasió, va presentar-se prop de migdia, i digué amb una gran naturalitat que no hi havia pogut anar abans perquè se li havia mort una filla. L'esposa del ministre protestant es va esborronar.
»—Deus estar desesperada! —li digué.
»—No. Era molt petita.
»Al cap de poques setmanes, l'índia tornà a fer tard a la feina, i aleshores explicà que era perquè se li havia mort la mare.
»—És horrorós! —cridà la mestressa.
»—No. Ja era molt gran.
»Encara no havien transcorregut tres mesos, que la minyona va fallar una vegada més i comparegué a mitja tarda, amb la novetat que li havien mort el marit.
»—Això es catastròfic! —exclamà la senyora—. Deus estar desfeta!
»—No. Aquest estava al punt».
De la interpretació de fets diversos com aquest neixen incomprensions que fan de mal salvar. Per a la dama evangelista, la minyona, indígena tenia una idea molt primitiva de l'amor humà. En canvi, és possible que la serventa trobés que els esgarips de la mestressa davant del compromís de la mort, ben segur i conegut, denotaven una reprovable falsedat, ja que no devia creure en el paradís etern que predicava el seu marit.