Sant Pere del Bosc
Aquí, els arbres dels seus boscos
van acollir els seus somnis.
Volia aixoplugar-hi tots els records del món.
Cansat, després de tants viatges,
de paisatges estranys, d'arbres llustrosos,
del comerç i dels guanys, d'ocells multicolors,
de flors esquives, dormiria tranquil.
I al fons veuria el mar.
Jardins, jardins, terrasses, terracotes,
pavelló de descans, el rajolí
del sortidor, llaços de vinya verge,
gelosies de fusta al templet de les heures.
Ara alçaràs la mà i diràs: faci's un món.
I el teu món va ser fet.
I el descans acotxà llargues hores
amb soroll de cadenes, cridòria
als ports llunyans, les certituds del múscul.
Cos, cos, absent de tan fort i present
en la carn i el perfum dels fruits aspres.
Ulls en la nit. Els meus braços són rems
per dur-te a platges closes. Sorra a la pell,
amarada dels sucres més flonjos.
Torna'm, torna, dents blanques, foc i brasa
entre els sacs de cafè, l'olor de la vainilla.
Has d'estirar les cames, ves a veure les vinques
que ja són ben florides, amb les seves estrelles blavoses
prop del mur.
Com una sargantana, ja la pell se t'arruga,
tacada i endurida sobre ossos trencadissos.
La voluntat vacil·la.
Jardins, jardins, terrasses devastades,
copes de terra cuita esquerdades, rovell,
cambres buides de somnis, finestres tapiades,
parets que s'escrostonen.
Impassible en el marbre, veus ara com s'ensorra
el teu món. Arrogant, mires l'Àngel
de la follia i et somriu. Al lluny.