Retorn de vacances
El vaixell blanc navega a poca màquina
i, amb un fil invisible, les gavines
planegen com estels sobre el deixant
de les aigües del port. Passem davant dels murs,
resseguits pels xiprers, del cementiri.
Des d'allí ens vas donant la benvinguda,
tu que hauries pogut estar amb nosaltres.
Tindries disset anys.
Tots els retorns per mar acaben davant teu.
El vaixell blanc fendeix l'aigua en silenci
i els murs amb els xiprers
són un penya-segat damunt del port.
Cauen els anys al fons de l'aigua fosca
on atraca el vaixell.
Tots els retorns per mar acaben davant teu.