Record d'Artà
Lents passejàrem d'una estança a l'altra,
com si fóssim les peces en un joc
de cambres nues en el transparent
silenci de la calç a la penombra.
Conversàrem al peu de les palmeres:
el goig llarg i calmós de la paraula
reflectia la llum dels contraforts
banyats pel culte sol de mitja tarda.
La casa és l'espai clos dedins una àmfora,
i, en fer-se vespre, vagament somriu
el déu de marbre de l'arquitectura
en l'hospitalitat de les teulades.