Què deu ésser Sant Just? L'última tarda
de Salvat-Papasseit en el jardí,
l'última rosa lentament mirada?
És el sol fent sortir el color de coure
dels murs arcaics de la primera Casa
de la Vila, ignorats, civils, vestigis
sense escut ni senyera, ni campana?
Això sol no és Sant Just, ni les eixides
que no hem vist mai, ni aquesta casa
voltada pel seu parc, amb un gran gos,
però que sempre hem conegut tancada.
Ni l'arcaïsme d'aquests galls ocults
que canten en la fosca abans de l'alba.