Quan vam arribar al pont de Serrans vam veure de lluny que les portes encara estaven obertes. Vam dirigir els cavalls cap a l'estable on havien de quedar-se, després vam pegar a fugir cap a les portes de Serrans, si féiem tard ens quedaríem a la lluna de València i això li faltava a en Pere per a arredonir el viatge. In extremis vam arribar-hi, les portes encara estaven obertes. Només la sort o la casualitat va fer que arribàrem a hora perquè els encarregats de tancar-la estaven embolicats en una discussió. Així que entràrem van tancar les portes i després, anàrem passejant, perquè no se'ns notara l'excitació de les presses, cap a l'hostal.