15 d'abril 1981
Quan soc a Xàbia, em puc passar tardes senceres mirant el paisatge. La punta de la Granadella, el cap de Moraira, si no hi ha boira, i per darrera el cap, el cim del penyó d'Ifac, per poc que sigui clar el dia. I la mar que canvia de color i de moviment tantes voltes al llarg del pas de les hores del dia. I el balanceig o la quietud del pins, segons els vents, el verd del llentisc i el romaní, l'aroma del tim i la sajolida. No sento cap necessitat de fer res. Mirar, deixar que els pensaments més diversos vinguin i se'n vagin sense que la més lleugera petja romangui en mi, sense capficar-me en res. Records, desigs, reflexions, constatacions, sentir els ocells, els mil sorollets del camp, dels arbres, dels animalons que no conec però que es mouen per aquí. I així fins que es faci de nit. L'Annalisa i jo, sols, ens parlem de tot, tranquil·lament. mirant el paisatge. La punta de la Granadella, el cap de Moraira, si no hi ha boira, i per darrera el cap, el cim del penyó d'Ifac, per poc que sigui clar el dia. I la mar que canvia de color i de moviment tantes voltes al llarg del pas de les hores del dia. I el balanceig o la quietud del pins, segons els vents, el verd del llentisc i el romaní, l'aroma del tim i la sajolida. No sento cap necessitat de fer res. Mirar, deixar que els pensaments més diversos vinguin i se'n vagin sense que la més lleugera petja romangui en mi, sense capficar-me en res. Records, desigs, reflexions, constatacions, sentir els ocells, els mil sorollets del camp, dels arbres, dels animalons que no conec però que es mouen per aquí. I així fins que es faci de nit. L'Annalisa i jo, sols, ens parlem de tot, tranquil·lament.